26 de juliol de 2015

Escòcia: introducció i planning

Com passa el temps… avui fa 3 mesos que vam tornar d’Escòcia, i des de llavors que he volgut començar amb el relat d’aquest viatge que tant vam gaudir, perquè pogueu aprofitar-ho si planifiqueu viatjar-hi i perquè em quedi a mi el record per escrit de tot el que vam visitar.

Escòcia és un dels quatre països constituents del Regne Unit, i juntament amb Anglaterra i Gal·les forma part de l’illa de la Gran Bretanya. És un territori amb grans particularitats que ens va recordar Catalunya en algunes ocasions: unes tradicions pròpies molt arrelades i un sentiment nacionalista que ha provocat un reavivament de l’esperit independentista.


Royal Mile, Edimburg

El card, els tartans estampats a quadres, el golf, les ovelles i el monstre Nessie són dels símbols més identificatius d’aquest petit país que, si en teniu ocasió, heu de visitar.

Decidir quants dies anar-hi de viatge no és fàcil, nosaltres al final vam estar-hi 8 dies sencers (el 9è a primeríssima hora vam agafar l’avió per tornar) i vam organitzar la següent ruta sortint d'Edimburg, pujant a les Highlands, passant per l'illa d'Skye i tornant pels Trossachs:

Dia 1: Edimburg
Dia 2: Edimburg
Dia 3: Edimburg – St Andrews – Dunnotar Castle – Ballater
Dia 4: Ballater – Grantown on Spey – Nairn – Inverness – Drumnadrochit – Fort Augustus
Dia 5: Fort Augustus – Eilean Donan Castle - Illa d’Skye
Dia 6: Illa d’Skye
Dia 7: Illa d’Skye – Glenfinnan – Fort Williams – Luss - Balloch
Dia 8: Balloch – Aberfoyle – The Trossachs – Edimburg

Pel que fa a l’allotjament ens vam decantar per Bed & Breakfast tots els dies menys la última nit que vam estar en un Ibis al costat de l’aeroport. La veritat és que un cop surts d’Edimburg no veus hotels enlloc i tot són B&B. Allotjar-s'hi és una experiència totalment recomanable, en el nostre cas tots van ser molt agradables, còmodes i els propietaris molt acollidors.

El tema gastronomia és el que no ens va acabar de convèncer. Els plat nacional escocès és el haggis, una espècie de botifarra feta amb entranyes de xai o ovella entre altres ingredients, nosaltres no ens vam atrevir a provar-la ja que no som gaire d’aquest tipus de menjars… vam acabar sobrevivint a base de sandvitxos, amanides, pizzes, fish & chips i fruita, a banda dels esmorzars que si que els toquen bé! Pel que fa a les begudes el whisky és la més reconeguda internacionalment i la cervesa és molt popular entre els escosesos.

Un altre tema a tenir en compte és la moneda, que és la lliura esterlina de la mateixa manera que a tot el Regne Unit. La particularitat està en que 3 bancs escocesos tenen la potestat de produir els seus propis bitllets, vàlids a la Gran Bretanya, però que no acostumen a acceptar-se fora. Així que si us sobren bitllets de lliures escoceses les heu de canviar allà perquè aquí no us les acceptaran.

Tema clima, no sabria què dir-vos… bé, si, porteu sempre un impermeable i roba a capes, que pogueu posar-vos i treure-us segons la marxa, ja que el temps canvia en un moment. Nosaltres vam tenir moltíssima sort, i a més de tenir bona temperatura, només ens va ploure una tarda a partir de les 5 que ja és hora de retiro…

I com a últim incís d’aquesta introducció us diré que els escocesos són extremadament educats, simpàtics i agradables, una mica al contrari de la fama dels anglesos.


Ben aviat, explorem Edimburg!

16 de juliol de 2015

Mongetes verdes gratinades

No sabia massa bé com anomenar aquesta recepta... són com uns falsos macarrons, ja que enlloc de pasta he utilitzat mongetes. En tenim moltes de l'hort i he d'anar variant la manera de cuinar-les. Si vosaltres també teniu excedents i em voleu donar idees per gastar-ne, estaré encantada!




Aquí al blog podeu trobar també dues propostes més: l'amanida de mongetes verdes i les mongetes gratinades amb pernil.

Ingredients (3 racions):
1 ceba
400 gr de mongeta verda fresca
200 gr de llonganissa fresca al punt de pebre
400 gr de tomàquet natural triturat
scamorza affumicata o mozzarella
oli, sal, sucre i pebre

Passos a seguir:
Pelem i tallem la ceba ben petita. La sofregim a foc suau en una paella amb una mica d'oli durant 10 minuts.

Mentrestant en un cassó amb força aigua i una mica de sal bullim les mongetes netes i trossejades durant 8 minuts. Passat aquest temps les passem per aigua freda, les escorrem i reservem.

Retirem el budell a la llonganissa i trossegem la carn. L'afegim a la paella quan la ceba estigui cuita i la cuinem durant 5-6 minuts. Afegim el tomàquet triturat, sal, sucre i pebre al gust i cuinem aquest sofregit a foc lent durant uns 15-20 minuts.

Per acabar afegim les mongetes al sofregit, barregem bé i repartim en una safata apta per al forn. Cobrim amb el formatge, l'scamorza li dóna un sabor insuperable, i ho gratinem uns minuts fins que agafi un color daurat.




Us asseguro que val la pena encendre el forn uns minutets per gaudir d'aquesta recepta ;-)

13 de juliol de 2015

Viajo sola {pel·lícula]

Cada cop més m'agrada el cinema europeu, en especial el francès. Avui, però, la meva recomanació és de la jove directora italiana Maria Sole Tognazzi.

La pel·lícula, del 2013, està protagonitzada per l'actriu Margherita Buy, que fa el paper d'Irene, una dona d'uns quaranta anys, soltera, guapa i entregada totalment a la seva professió com a inspectora d'hotels de luxe. La seva feina li permet gaudir d'estances a resorts magnífics i de deliciosos plaers gastronòmics, però ho ha de viure sempre en la solitud i d'incògnit. També la seva vida social se'n veu ressentida, i a part de la seva germana i el seu amic (i ex parella) Andrea no té ningú més amb qui compartir el seu limitat temps lliure. Quan Andrea deixa d'estar disponible perquè espera un fill amb una nova parella l'Irene es replanteja com ha afectat el seu èxit professional als seus desitjos personals.

És una pel·lícula molt fàcil de veure que fa reflexionar sobre l'equilibri entre el món professional i el personal, i que està a cavall entre el drama i la comèdia. Us deixo el tràiler perquè pugueu fer-ne un tastet:





10 de juliol de 2015

Pastéis de Belém {Portugal}

Com cada dia 10, avui us presento la meva aportació al repte #reposterasporeuropa, amb destí a Portugal per elecció de la Montse del blog No sin mi taper. Aquest cop no vaig dubtar ni un moment a escollir recepta, vaig tenir claríssim que faria els internacionalment reconeguts Pastéis de Belém.




També se'ls coneix com a pastéis de nata tot i que curiosament són uns pastissets farcits d'una mena de crema molt típics de la cuina portuguesa i originaris de Santa Maria de Belém. Es creu que van ser creats per primer cop abans del segle XVIII per les monges del convent lisboeta de los Jerónimos, i s'elaboren segons una recepta secreta des de fa més de 200 anys [font: Wikipedia].

Quan vaig visitar Lisboa ara fa 11 anys crec recordar haver provat els autèntics a la Casa Pastéis de Belem... almenys fins allà vam arribar... i tot i que la recepta sigui secreta i no tingui per segur que els que us porto s'hi assemblin del tot, si que puc assegurar que estan deliciosos!

Ingredients (12 unitats):
1 làmina de pasta de full rectangular
sucre i canyella
250 gr de sucre
125 ml d'aigua
30 gr de farina
4 rovells
250 ml de llet
la pell d'una llimona
1 rama de canyella

Passos a seguir:
En un cassó fiquem l'aigua i el sucre, ho escalfem i deixem que bulli durant 4 minuts. Retirem del foc i reservem.

Separem una mica de llet, l'escalfem lleugerament i hi desfem la farina fins que quedi una crema fina. En un cassó fiquem l'altra part de la llet, la canyella i la pell de la llimona i ho escalfem fins que bulli, moment en que afegirem l'altra part de la llet amb la farina i remenarem constantment fins que torni a arrancar el bull. Retirem el cassó del foc i afegim l'almívar que hem preparat amb anterioritat, remenant bé perquè s'integri.
Colem aquesta mescla i la deixem temperar.

Per a fer les bases dels pastissets agafem la pasta de full, l'estenem, l'empolvorem amb sucre i canyella i la tornem a enrotllar per la part llarga (al revés de com estava). Quan tinguem un rotlle el tallem amb 12 parts iguals i les col·loquem planes (de manera que es vegi el dibuix de l'espiral) als 12 forats d'un motlle de magdalenes greixat. Amb els dits les anem aplanant fins a cobrir la base i parets.

Quan la crema estigui tèbia, batem lleugerament els rovells i els afegim a través d'un colador. Barregem bé i farcim les bases sense arribar a dalt de tot.

Fornegem a 240º durant 15' o fins que vegem que les vores estan torrades. Un cop fora del forn les deixem 5 minuts dins del motlle i després les passem a una reixeta perquè es refredin. Abans de servir els empolvorem amb sucre llustre i només us queda gaudir-ne, cosa realment molt facilona ;)

Recepta extreta de: Belenciaga paso a paso.

8 de juliol de 2015

Pastís de cireres i mató

Gairebé sempre que tenim un sopar amb amics em toca preparar les postres... i jo ben contenta per poder anar provant receptes que tinc guardades per tot arreu!

Com tots els pastissos de formatge, aquest de cireres i mató ens va encantar, i l'ametlla li dóna una textura i sabor deliciós, a més és una recepta apta per a celíacs. Us el recomano per aprofitar la temporada de les cireres ;)




Ingredients (8-10 persones)**:
500 gr de mató del Cadí
250 gr de cireres
4 ous
2 rovells d'ou
150 gr de sucre
150 gr d'ametlla mòlta
1 sobre de gelatina neutra en pols
2 cullerades soperes de melmelada de cirera, de nabius o de fruites del bosc
250 ml de suc de taronja
1 llimona

Passos a seguir:
Netegem la llimona i ratllem la seva pell. Preescalfem el forn a 180º amb calor a dalt i baix.
Separem les clares dels rovells dels ous. Batem els 6 rovells amb el sucre fins que augmentin de volum. Hi afegim la ratlladura de llimona, el mató i l'ametlla mòlta i ho removem fins a obtenir una textura cremosa. 
Muntem les clares a punt de neu i les incorporem amb moviments suaus i envoltants. Greixem un motlle desmontable de 22-24 cm i hi fiquem la massa.Fornegem durant uns 55 minuts o fins que clavant una agulla aquesta surti neta. La deixem refredar unes hores o fins el dia següent.

Per a preparar la cobertura netegem les cireres, les tallem per la meitat i treiem el pinyol. Jo abans de tallar-les vaig despinyolar-les amb l'ajuda d'un boli bic ;). Aquí teniu un vídeo que us ensenya com fer-ho.
Fiquem el suc de taronja i la melmelada en un cassó i ho escalfem. Hi afegim la gelatina i removem fins que es dissolgui completament. Retirem el cassó del foc, deixem refredar una mica i hi afegim les cireres partides. Quan la mescla estigui tèbia la repartim per damunt de la base i la deixem a la nevera durant 6 hores perquè qualli.

Ja veieu que el pastís no té cap complicació. Només requereix fer-lo amb antelació per a respectar els temps de repòs de la base i de la cobertura, temps que podeu aprofitar per anar a la piscina a refrescar-vos una mica!

** Assegureu-vos que tots els ingredients són aptes per a celíacs.

Recepta extreta de: Lecturas Cocina Fácil, n. 197

6 de juliol de 2015

Pesto rosso

Fa cosa d'un any vaig publicar la recepta de la salsa pesto que acostumem a fer a casa, és la versió original feta amb alfàbrega i pinyons, també coneguda com a pesto genovès.

Aquest estiu, però, estem innovant i provant noves versions. Fa unes setmanes vam tastar el pesto de ruca, avellanes i llimona i avui hem provat el pesto rosso o pesto sicilià, una de les variants més conegudes que està feta amb tomàquets secs.




A mi em costaria molt quedar-me amb només una versió... i a vosaltres?

Ingredients (4 racions):
100 gr de tomàquets secs en oli d'oliva (escorreguts)
70 gr d'oli d'oliva
20 gr de pinyons
6 gr d'alfàbrega (5-6 fulles)
20 gr de parmesà ratllat
1 all
1 polsim d'arrabiata seca (o de bitxo) --> si no us agrada el picant podeu eliminar-ho
sal
unes gotes de suc de llimona

Passos a seguir:
Pelem l'all i li treiem el gèrmen de l'interior. El fiquem a la picadora junt amb tots els ingredients menys el formatge parmesà.
Triturem bé, afegim el formatge i l'integrem bé. Podem afegir més oli d'oliva si volem una textura una mica menys densa.
Ja podem consumir la salsa o reservar-la unes hores a la nevera perquè els sabors s'intensifiquin.
La podeu guardar a la nevera en un pot coberta amb una mica d'oli durant una setmana, però no crec que us duri tant ;)

Podeu utilitzar-la per acompanyar un plat de salsa, com a base de una torrada o d'una pizza, per acompanyar carn... el que vulgueu!

Què passeu un bon (i calorós) dilluns!!

2 de juliol de 2015

Carpaccio de carabassó

Els qui em coneixeu sabeu que no m'agrada gens la calor i aquesta setmana sembla que n'hem tingut racció doble... a mi aquest temps em deixa esgotada i sense ganes de cuinar ni de gran cosa més, així que aquesta setmana, aprofitant que estava sola, he abandonat els fogons i m'he decantat per les amanides.





Avui us porto un carpaccio de carabassó que ja he fet moltes vegades aquest estiu. Va ser provar per primer cop el carabassó cru i incorporar-lo al llistat d'imprescindibles dels sopars d'estiu. Si encara no l'heu provat, us animo a fer-ho, només necessiteu 10 minuts!

Ingredients (1 plat gran):
1 carabassó mitjà
1 grapat de pinyons
formatge parmesà
escames de sal
pebre negre
oli i crema d'avet balsàmic

Passos a seguir:
Netegem bé el carabassó i amb l'ajuda d'una mandolina o si sou molt destres amb un ganivet el tallem a rodanxes ben fines i les repartim sobre un plat o safata. Salpebrem amb les escames de sal i el pebre i ratllem una mica de formatge parmesà per tota la superfície.
En una paella sense oli daurem els pinyons i quan agafin color els traiem i els repartim per sobre dels carabassons.
Finalment fem una vinagreta amb 3 cullerades d'oli d'oliva i 1 cullerada de crema d'avet balsàmic (o amb vinagre balsàmic, tot i que us recomano provar aquest) i la repartim per sobre.
Reservem a la nevera uns 10 minuts i la servim ben fresqueta.

Un plat refrescant i lleuger ideal per a combatre la calor. Qui s'apunta?