31 octubre de 2014

Panellets

Aquest mes el repte proposat per Memòries d'una cuinera eren els panellets, i aquí van els meus, a última hora! aquest any ja no podeu aprofitar la recepta, almenys no pels d'aquesta nit, però us animo a que la proveu perquè surten realment molt bons (tot i que no és dels dolços que a mi m'agraden més).

Us porto una recepta base del massapà, que a casa fem sense patata ni moniato i no massa dolç, i amb aquesta base he preparat 5 tipus de panellets. Els meus preferits, i amb diferència, són els de codonyat.




Ingredients (50-60 unitats):

Pel massapà:
500 gr de farina d'ametlla
250 gr de sucre
2 ous grans

Per l'acabat:
pinyons
ametlla en gra
cacau en pols
cafè soluble
codonyat

ou batut

Passos a seguir:
Unes hores abans o fins i tot la nit abans de fer els panellets preparem el massapà. Només ens cal mesclar els tres ingredients i treballar-los una mica, no massa. Fiquem la massa en un bol, el tapem i el reservem a la nevera. Un parell d'hores abans d'utilitzar-la la traiem perquè agafi temperatura.




Dividim la massa en 5 parts, no cal que siguin iguals, depenent de la quantitat que vulgueu fer-ne de cada.

Pels panellets de pinyons:
Agafem una bola de massa i en fem un xurro amb les mans. La tallem a trossets d'uns 2 cm i amb cada trosset en fem una boleta, la passem per ou batut (hi ha qui ho fa només amb rovell) i l'arrebossem amb pinyons.
Aquests són els més entretinguts de fer i els més cars perquè els pinyons estan pels núvols!
Fiquem els panellets en una safata folrada amb paper de forn i els pintem amb ou batut.

Pels panellets d'ametlla:
Fem el mateix que en el cas anterior, però quan tinguem la boleta l'aixafem i li donem una forma més allargada, l'arrebossem amb gra d'ametlla i el pintem amb ou batut.

Pels panellets de xocolata:
Afegim al massapà cacau en pols al gust i l'integrem (també podeu posar-hi Nocilla, Nutella...). Fem les boletes seguint les indicacions anteriors i hi fem una marca amb la punta del dit. Han de quedar rodonets, ja s'aplanaran una mica al forn.

Pels panellets de cafè:
Fem el mateix que amb els de xocolata però integrant al massapà cacau soluble al gust. Un cop tenim les boletes els donem una forma una mica més ovalada i amb un ganivet fem una petita incisió per simular un gra de cafè.

Pels panellets de codonyat:
Agafem el massapà i l'estenem amb les mans de tal manera que poguem ficar una tira de codonyat al centre i tapar amb els laterals. Es tracta de fer un xurro farcit de codonyat, i tallar-lo a trossets d'entre 1 i 2 centímetres.

Un cop preparada la safata o safates només falta fornejar.
El forn cal que estigui ben calent, a 210º, amb calor a dalt i baix i ventilador. Els panellets no s'han de coure gaire ja que quedarien durs, jo els he tingut uns 8 minuts ficant la safata a la part baixa del forn, però ja sabeu que cada forn és un món, així que un cop passats els primers minuts val la pena quedar-se vigilant perquè no se'ns cremin!




Que passeu una bona i dolça Castanyada!!

26 octubre de 2014

Cinque Terre II: Vernazza, Corniglia i Manarola

Continuo amb el relat de l'escapada a la zona de les Cinque Terre a Itàlia. El primer dia vam visitar Monterosso i Riomaggiore, anem doncs per la segona jornada!

Diumenge 5: La Spezia - Vernazza - Corniglia - Manarola - La Spezia

Ens llevem, dutxem i arreglem i a les 9h marxem direcció l'estació de trens. Esmorzem allà i la Marta i jo provem un parell de pastes típiques:


Mela e miele (Poma i mel)

Sfogliatella

Després d'esmorzar anem a l'oficina d'informació turística de les Cinque Terre, que està la mateixa estació, i comprem la Cinque Terre Card d'un dia per poder moure'ns amb llibertat. A més avui agafarem un total de 4 trens, així que ens surt a compte.




Agafem el següent tren direcció Vernazza, el meu poble preferit de les Cinque Terre. És petit, colorit i comerços i restaurants molt cuidats. Sortim de l'estació i només baixar les escales ja estàs al carrer principal que va directament al mar.








Ens ho prenem amb calma i entrem a força botigues. Després pugem fins al Castello Doria (1'5€), des d'on hi ha unes vistes genials.


Castello Doria




Baixem i donem un tomb per la plaça i per l'espigó per poder fer la fotografia des del mar.




Tornem a la plaça on hi ha la Chiesa di Santa Margherita di Antiochia, però no podem entrar perquè estan fent missa, així que rematem la visita al poble començant el sender que l'uneix amb Monterosso al Mare, per tal d'obtenir la fotografia de postal que hem vist sempre de Vernazza. Us he de dir que la pujada és una mica dura i que fa falta anar ben calçat. Mireu quina vista!




Al baixar, al carrer súper estret paral·lel al principal veig aquest punt de bookcrossing que em fa molta gràcia, sens dubte és un molt bon lloc per parar a recuperar forces mentre fulleges un llibre.




Donem per liquidada la visita i tornem a l'estació per agafar poc després el tren que ens portarà a Corniglia, el poble central de les Cinque Terre. Corniglia està literalment penjat dalt d'un penya-segat i arribar a dalt vol dir pujar 377 escales! també hi ha l'alternativa de l'autocar, però nosaltres que som molt valentes decidim anar per les escales a les 12'30h del migida, amb un sol de justícia.




Superada aquesta prova decidim buscar directament un lloc per dinar, hidratar-nos i descansar, així que quan veiem que una parella s'aixeca d'una taula petitona en un carrer súper estret ens la fem nostra i resulta que encertem. Dinem de meravella! unes piadine i un entrepà amb pa de focaccia i un pastís de poma. Més tard farem un gelat, que ja us he ficat a la fotografia ;-).




Quan ja estem ben descansades anem a donar un tomb pel poble.











I decidim baixar cap al mar... que resulta que està molt i molt avall. No hi arribem entre altres coses perquè veiem que no és una platja on puguem descansar i ficar els peus a l'aigua, sinó unes roques des de les quals la gent es tira a l'aigua directament.


Això és la platgeta ;)
Tornem cap a les escales i l'estació per agafar el següent tren cap a Manarola, l'últim poble que ens falta per visitar. Fa molta calor i el tren es retarda més de mitja hora, així que aguantem com podem sota el sol envoltants cada cop de més i més gent. Després d'aquest moment crític arriba el tren i en uns minuts arribem al nostre destí.

Manarola, pel meu gust, és més bonic veure'l des de fora que per dins, tot i això trobem racons d'allò més bonics.

Manarola des de fora, preciosa




 

Sender que l'uneix amb Corniglia



Una altra font amb abeurador per a gossos!





Després de passejar-nos pel poble ens asseiem a berenar, ens ho agafem amb tantes ganes que ni foto no va donar temps a fer... i decidim marxar cap a La Spezia per passar per l'hotel a refrescar-nos i sortir a donar un tomb i a sopar a la ciutat que ens allotja.

Cap allà les 20h ja estem dutxades i arreglades i passegem cap al centre, que està a uns 10 minuts caminant. Creuem tota la zona comercial, que és peatonal, i arribem fins al passeig marítim. Se'ns fa fosc i decidim buscar un lloc per sopar, que trobem ben aviat en una plaça propera. Ens asseiem a la terrassa del restaurant Pepe Nero (Via Calatafimi, 36) i demanem al camarer que ens recomani unes pizzes i una amanida, un gran encert!


Pizza amb prosciutto, rucola e burrata

Pizza bianca de prosciutto e pomodori

Insalata mista con mozzarella
Ho acompanyem amb una ampolla de vi Cinque Terre, una pannacotta amb caramel i un xupito de limoncino (tot 60'50€). Com veieu fem un complert per a celebrar la nostra última nit ;)

Quan acabem anem directes cap a l'hotel.

Dilluns 6: La Spezia - Pisa - Girona

Ens aixequem, fem la maleta i anem a l'estació a esmorzar, un ritual d'aquests tres dies. Poc més tard de les 10h agafem el tren que ens portarà a Pisa, on arribem al cap d'una hora i quart de viatge. Deixem les maletes a la consigna de l'estació i anem a l'estació d'informació turística de la Piazza Vittorio Emanuele. Per aconseguir un mapa força cutre et fan pagar 50 cts..., però el necessitem per aprofitar les 6 hores que estarem a la ciutat.

El primer que busquem és la famosa Pizza dei Miracoli, on la Marta i jo havíem estat fa molts anys al viatge de 3r de BUP. Tot i això, les tres repetim les típiques fotografies aguantant la torre, amb la torre per corona, etc. La veritat és que tot el conjunt arquitectònic impressiona, i a més està molt cuidat i net.






Després anem a fer el vermut per aprofitar i anar al lavabo. Demanem un parell d'spritz, que jo ja havia provat a Venècia, i un vi, i gaudim d'una estona de relax.




Després ens agafem unes piadine i dinem assegudes a l'herba als peus del baptisteri.




I a continuar visitant el casc antic, la Piazza dei Cavalieri, la torre dell 'Orologio, etc, fins a arribar al riu Arno. La veritat és que la torre de Pisa eclipsa la ciutat en si, i crec que val la pena passar-hi unes hores i perdre's entre els seus carrerons, amb edificis a vegades monumentals a vegades fets pols...

























Tornem a l'estació creuant el famós Corso Italia, el carrer peatonal que acull la majoria de botigues de roba, moltes d'elles força exclusives. Recollim les maletes, agafem l'autocar cap a l'aeroport i passem les últimes hores fullejant una revista de cuina italiana (no m'hi vaig poder resisitir ;)) i fent un sopar ràpid.

Volem a Girona sense entrebancs, recollim el cotxe... i cap a casa falta gent!

FI