31 de desembre del 2014

Panettone {panificadora}

Acomiado el 2014 amb una de les receptes que més respecte em feia, el panettone. Fer-lo ha estat molt més fàcil del que em pensava, només es necessita paciència i temps perquè la massa fermenti.

Així que ratllo aquesta recepta de la llista de les pendents i començo el 2015 disposada a continuar cuinant i compartint-ho amb vosaltres com fins ara.




Som-hi!

Ingredients (2 panettone):

Pel ferment:
100 gr de farina de força
30 gr de llevat fresc
20 gr de sucre
70 gr d'aigua tèbia

Per la massa:
5 ous a temperatura ambient
150 gr de mantega a temperatura ambient
170 gr de sucre
1 cullerada petita d'essència de llimona
1 cullerada petita d'essència de vainilla
la ratlladura d'1 taronja
el ferment
600 gr de farina de força
un polsim de sal

Pel farciment:
pel panettone de fruita: 200 gr de fruita confitada (o 100 gr de fruita confitada i 100 gr de panses)
pel panettone de xocolata: 200 gr de xocolata

Passos a seguir:
Comencem preparant el ferment. Desfem el llevat fresc en l'agua tèbia (sobretot que no sigui calenta!) i la mesclem amb la farina i el sucre. Amb una cullera ho integrem bé, ho tapem amb film i ho deixem llevar fins que augmenti el seu volum (en el meu cas uns 30 minuts).

Per preparar la massa posem els ingredients a la cubeta en l'ordre mencionat: els ous lleugerament batuts, la mantega tallada a daus, el sucre, les essències, la ratlladura de taronja, el ferment, la farina i la sal. Seleccionem el programa que només pasta i que dura 15 minuts. Un cop passat aquest temps la massa està encara enganxosa, així que tornem a pastar-la un altre cop 15 minuts més fins a aconseguir una massa elàstica (podeu fer-ho un tercer cop si creieu que encara no està).

Traiem la massa de la cubeta, li donem forma de bola i la deixem reposant en un bol greixat amb oli i tapat amb paper film fins que dobli el seu volum (en el meu cas unes 2 hores).


Ferment i primer llevat

Un cop ha llevat bolquem la massa sobre una superfície enfarinada, la partim en dos i l'aplanem amb les mans o amb un corró, donant-li forma més o menys rectangular. Repartim en una meitat la fruita i en l'altra la xocolata (jo només vaig ficar-hi 100 gr de farcit a cadascun i era poc, així que ja us he ficat el doble als ingredients).




Enrotllem cada massa sobre si mateixa com si féssim un braç de gitano, unim els extrems i li donem forma de bola. Les coloquem amb la unió a la part de baix a dins de dos motlles per a panettone (si no en teniu també podeu utilitzar llaunes de conserva de tomàquet ben netes i folrades amb paper de forn).

Deixem que les masses llevin per últim cop, i quan arribin a l'alçada del motlle (en el meu cas unes 2'5 hores) les pintem amb ou batut i fornegem a 180º durant uns 40 minuts.


Segon llevat, a punt pel forn!







El resultat m'ha agradat molt, però també us he de dir que passats dos dies perd l'esponjositat i comença a posar-se una mica més dur. Així que si feu la recepta sencera o a menjar-ne força o a fer un regal ;)

Aprofito aquests últims moments de tranquil·litat per desitjar-vos a tots un Feliç i dolç 2015!!

Recepta extreta de: Kanela y limón.

24 de desembre del 2014

Trufes de mascarpone

A punt d'entrar de ple a les festes nadalenques us porto unes trufes de mascarpone ideals per a acompanyar el cafè d'algun dels àpats d'aquests dies. Jo les he fet de mida petitona perquè tot i estar ben tips se'n pugui menjar almenys una, i són tan fàcils i ràpides de fer que si us hi animeu aquesta nit mateix podeu provar-les ;-)

Les he tret del blog La Cuina de casa, que molts de vosaltres coneixereu i als quin o us recomano de veritat que el visiteu, és genial! És una recepta que fa temps que tenia guardada i m'ha vingut perfecta per aprofitar el repte d'aquest mes de Memòries d'una cuinera dedicat a les trufes.

 



Som-hi!

Ingredients:
24 melindros durs
250 gr de mascarpone
200 gr de xocolata negra
1 raig de licor
per arrebossar: coco ratllat, cacau pur

Passos a seguir:
Triturem els melindros fins a obtenir-ne farina. Fonem la xocolata al bany maria o al microones a baixa potència per tal que no se'ns cremi. La barregem amb els melindros i hi afegim el mascarpone i un rajolí de licor. Ho mesclem bé fins que quedi ben integrat i reservem a la nevera durant almenys una hora perquè agafi cos i sigui més fàcil formar les trufes.
Fem les boletes i les arrebossem amb coco ratllat i cacau pur (o el que vulgueu, clar!).

Les guardarem a la nevera fins aproximadament 1 hora abans de consumir. Unes mossegadetes delicioses!!

Des d'aquest raconet us desitjo unes molt Bones Festes i un Feliç 2015!!

20 de desembre del 2014

Rotlle d’espinacs farcit de formatge i salmó

Fa uns mesos vaig publicar un rotlle de piquillos farcit de formatge, nous i ruca que vaig fer pel dinar de cap d'any i tenia pendent la recepta que us porto avui i que vaig fer el mateix dia... com passa el temps! He recuperat les fotos però he hagut de tornar a demanar la recepta a la meva amiga Judith del blog Dona ha via de ser.

Us animo a que els feu els dos i veureu les cares de sorpresa dels vostres comensals, i així també escolliu quin us agrada més, jo no sabria per quin decidir-me...




Ingredients:

Pel rotlle:
4 ous
400 gr. d’espinacs congelats
una nou de mantequilla
sal

Pel farcit:
250 gr. de formatge d'untar
1 paquet de salmó fumat

Per decorar (opcional): pebrots del piquillo

Passos a seguir:
Escaldem els espinacs i els deixem en un escorredor perquè perdin l’aigua, ens ajudem de les mans per tal que quedin el més secs possible, aquest pas és molt important perquè sinó el bescuit fet amb els espinacs no ens pujarà o quedarà aigualit.

Preescalfem el forn a 180º i mentrestant separem els rovells i les clares dels ous. Fiquem en un bol els rovells, els espinacs, la mantega i la sal i ho triturem fins que quedi ben fi.
Muntem les clares a punt de neu i afegim la mescla anterior a aquestes i ho integrem del tot.
Folrem la safata del forn o una llauna gran amb paper de cuina i estenem a sobre la massa de forma homogènia, que quedi ben llisa.

La fornegem durant 10-12 minuts i un cop fora del forn la traiem de la safata i la deixem amb el paper de forn a sobre del taulell de la cuina.
Hi estenem el formatge d’untar per tota la superfície i a sobre hi fiquem el salmó fumat. Ara toca donar-li forma de braç de gitano, així que enrotllem amb compte que no se’ns trenqui i el deixem refredar en una safata.





Un cop ja està fred podem reservar-lo a la nevera d’un dia per l’altre, així que és ideal per fer-lo en dies que vas de bòlit ja que pots deixar-lo fet amb anterioritat.

Si us ve de gust podeu decorar-lo amb pebrots del piquillo tallats amb formes (com podeu veure a la foto de la Judith a la part inferior) o servir-lo tallat a rodanxes com vaig fer jo.


Quin provo primer??!!

Un aperitiu bo i vistós per aquestes festes que s'acosten. Quins ficareu vosaltres a taula?

Ho han fet...

Judith

15 de desembre del 2014

Panna cotta de Nutella

Dissabte vam celebrar el sopar de Nadal de la feina, i per tercer any vam fer-lo de forma col·laborativa, és a dir, cadascú havia de portar alguna cosa prèviament pactada. Aquest any vam fer-lo de temàtica italiana i a mi em va tocar portar les postres, així que vaig fer aquesta panna cotta de Nutella que és molt fàcil de fer i agrada a (gairebé) tothom!




La panna cotta vol dir literalment nata cuita i a la recepta original s'utilitza només nata, però podeu substituir-ne part per llet o llet evaporada per tal de fer-la més lleugera. Jo vaig fer-la contundent però en vasets petits, us deixo la recepta per a 4-5 vasets que vaig fer de prova fa uns dies.

Ingredients (4-5 vasets):
250 ml de nata (millor la de muntar)
70 gr de Nutella
25 gr de sucre
3 gr de gelatina en làmina
per decorar: avellanes triturades

Passos a seguir:
Fiquem les làmines de gelatina en un bol amb aigua freda per tal que s'estovin.
Mentrestant escalfem la nata, el sucre i la nutella en un cassó i ho portem fins a ebullició remenant tota l'estona i vigilant que no se'ns cremi.
Retirem del foc, hi afegim la gelatina ben escorreguda i la dissolem bé en la mescla calenta. Repartem en vasets, els deixem una estona perquè perdin escalfor i els deixem a la nevera durant un mínim de 6h perquè quallin bé.
Abans de servir decorem amb unes avellanes triturades.




A mi els postres presentats en vasets de forma individual m'encanten! podeu fer aquests o els de pastís de formatge, o els vasets de pastís de mojito... amb quin us quedeu?

Recepta extreta de: Directo al Paladar

L'han fet...

Anabel
Lluis

12 de desembre del 2014

Torró cruixent de xocolata

Continuem amb el mode Nadal activat i avui us porto el meu primer torró, el típic cruixent de la marca que tots coneixeu, oi? He intentat fer una versió una mica més saludable i no porta ni mantega ni llard de porc... El resultat tampoc és exactament el mateix però vaja, que a casa ha agradat, el Joan diu que fins i tot és més bo!




La única pega que l'hi fico és que si no el guardes a la nevera està una mica massa tou... però té fàcil solució, no? Com a motlle he utilitzat un brick de llet tallat a una alçada d'un centímetre i mig aproximadament, així que no serveix com a excusa que no teniu motlle ;)

Som-hi!

Ingredients (1 tauleta):
100 gr. de xocolata negra
150 gr. de xocolata amb llet
50 gr. d'oli de girasol
70 gr. d'arròs inflat

Passos a seguir:
En un cassó hi fiquem la xocolata trossejada i l'oli i ho desfem a foc mig-baix remenant sovint i procurant que no se'ns cremi. Un cop estigui ben desfet i integrat ho retirem del foc i deixem que perdi escalfor durant uns 15-20 minuts.
Mentrestant folrem un motlle amb paper film.
Passat aquest temps afegim l'arròs inflat a la xocolata, ho barregem bé i ho fiquem al motlle, prement-ho una mica amb una espàtula per tal que quedi ben distribuït i uniforme. El tapem amb paper film i el reservem a la nevera unes hores per tal que es prengui.




Venga! que només estem a mitja tarda i teniu temps de passar pel súper, us animeu a fer-lo??

Recepta extreta de: Azúcar con amor

L'han fet...  

Anabel

10 de desembre del 2014

Appeltaart, pastís de poma {Holanda}

Ja ha passat un mes des que vam viatjar a Suècia i us vaig proposar unes delicioses chokladbollar pel repte #reposterasporeuropa, i avui dia 10 tornem a agafar l'avió de mà de la Rosi del blog Mi mundo pincake, i la seva elecció ha estat Holanda.

La veritat és que no conec massa d'aquest país, sense pensar gaire em ve al cap la imatge dels tulipans, dels formatges i dels canals d'Amsterdam. I per tant m'he sorprès al buscar-ne informació i veure que Holanda no és el país sinó que juntament amb els països caribenys d'Aruba, Curaçao i Sint Maarten conformen l'estat conegut com Països Baixos. Ja sabem una cosa més!

Pel que fa a la gastronomia dolça tenen tot tipus de pastissos i galetes, que varien en funció de cada regió. Aquest cop no m'he pogut resistir a fer un pastís de poma... us heu adonat que a gairebé tots els països que hem visitat amb el repte en tenen algun de típic?




La recepta l'he tret del fantàstic blog Raquel's Kitchen, una catalana resident a Holanda, i tal com ella ens explica és un pastís molt conegut i que es troba a gairebé totes les cartes dels cafès. S'acostuma a presentar amb un enreixat a la part superior, però m'ha agradat la seva proposta sense ja que així és una mica més lleuger.

Ingredients:

Per la base:
300 gr de farina
100 gr de sucre
un polsim de sal
200 gr de mantega freda tallada a daus
1 ou L

Pel farciment:
1 kg de pomes --> 750 gr quan estan tallades
el suc de mitja llimona
80 gr de panses
50 gr de anous trossejades
200 gr de compota de poma
1 culleradeta de canyella en pols
2 culleradetes de sucre llustre
3 cullerades de mermelada d'albercoc




Passos a seguir:
Mesclem la farina, el sucre i la sal en un bol. Hi afegim la mantega i l'ou i ho mesclem. Podem fer-ho amb una amassadora o amb les mans, aquest cop ho he fet amb les mans fins a obtenir una massa consistent, moment en què li donem forma de bola, l'envoliquem amb film i la deixem a la nevera entre 30 minuts i una hora.
Tallem les pomes, les pelem i les tallem a daus. En reservem mitja per a decorar. Les fiquem en un bol gran amb el suc de la llimona, la canyella, el sucre, les anous i panses i la compota de poma. Ho barregem tot i reservem.
Preescalfem el forn a 175º.
Enfarinem el taulell, extenem la massa amb l'ajuda d'un corró i folrem un motlle desmontable d'uns 24 centímetres de diàmetre. Cobrim el fons i els costats presionant lleugerament amb els dits.
Afegim el farciment i fornegem durant 60 minuts o fins que veguem que els costats es comencen a daurar. Agafem la mitja poma reservada i la tallem a làmines ben fines. Traiem el pastís del forn, el cobrim amb les làmines de poma i el tornem al forn 15 minuts més.
El deixem refredar del tot i el pintem amb la melmelada d'albercoc.




El resultat és un pastís deliciós, amb un contrast entre la massa cruixent i l'interior melós. Proveu-lo que no us decebrà!



7 de desembre del 2014

Quinoa amb verdures

Després dels Roscos de vino i abans de la recepta que vindrà d'aquí uns dies toca fer bondat, i per això he preparat una quinoa amb verdures.

Ja vaig utilitzar-la per fer les hamburgueses de quinoa i espinacs, i com que ens va agradar tant ara l'he fet amb unes verdures sofregides, l'elaboració no pot ser més fàcil.




Ingredients:
verdures, les que més us agradin o les que tingueu, jo he ficat:
carabassó
albergínia
ceba
pebrot verd
pebrot vermell
pel toc picant (opcional): chile sec o salsa Tabasco
quinoa (50 gr per persona)

Passos a seguir:
Netegem i tallem totes les verdures a trossos més o menys del mateix tamany, i en una olla o paella amb una mica d'oli les fiquem totes juntes a foc fort durant uns 5 minuts i les anem remenant sovint.

Passats els 5 minuts les salem, abaixem el foc i les deixem sofregir durant uns 10-12 minuts més. Jo en aquest pas he afegit una mica de chile perquè m'agrada donar-li un toc picant, però això va al gust de cadascú ;)

Per altra banda preparem la quinoa seguint les instruccions del fabricant, en el meu cas durant 15 minuts amb el doble de volum d'aigua que de quinoa.
Per servir fiquem en un plat un fons de verdures, repartim la quinoa per sobre i acabem amb un raig d'oli d'oliva.

Un plat nutritiu, sa, fàcil i bo, no se li pot demanar més!

L'han fet...

Judith
Anna i Hèctor

4 de desembre del 2014

Roscos de vino

Els Roscos de vino són un dels meus dolços preferits de les festes nadalenques, i a les caixes d'assortits de polvorons n'acostuma a haver-n'hi només un parell... així que després de veure el fàcil que és fer-los a casa  aquest any ningú es quedarà sense ;)




També és interessant que és un dolç fet sense mantega i per tant és prou sa en comparació amb altres, així que som-hi!

Ingredients (26 unitats):
500 gr de farina rebostera
125 gr de sucre
200 ml d'oli d'oliva suau
125 ml de moscatell o vi dolç
2 cullerades grans de llavors de sèsam
1 cullerada gran d'anís (licor)
1 cullerada petita de canyella
la ratlladura de la pell d'una llimona
sucre llustre

Passos a seguir:
Fiquem la farina en un bol gran, fem un forat al centre i hi afegim l'oli. Amb una cullera de fusta o una espàtula barregem lleugerament i tot seguit hi afegim la resta d'ingredients i els integrem. Quan la massa comenci a tenir cos l'aboquem al taulell i l'amassem una mica amb les mans per tal que tots les ingredients s'integrin bé.
Preescalfem el forn a 185º i mentrestant amb un corró estenem la massa fins a obtenir una alçada d'1 cm aproximadament.
Amb un tallador rodó (o un vas) anem tallant cercles als que també traurem un petit cercle del mig, per exemple amb l'instrument per treure el cor de les pomes, amb la part ampla d'una broqueta, etc.
Fiquem els roscos a sobre una safata de forn folrada i els fornegem durant 25 minuts amb calor a dalt i baix.
Un cop fora del forn i encara calents els arrebossem amb el sucre llustre.
Els deixem refredar i ja estan llestos per menjar!




El resultat és deliciós i cruixent, amb un interior a capes com si fos pasta de full, boníssims!

Aquesta és la primera recepta nadalenca d'aquest any, i és que com passa el temps, oi?? sembla que fos ahir que vaig publicar el tortell de Reis i ja ha passat gairebé un any... en fi, que us animo a provar-los perquè us agradaran segur!!

Recepta extreta de: Isasaweis


2 de desembre del 2014

Crema de carabassa i poma al curri

Ja us he dit algun cop que quan comença a fer fresca sopem pràcticament cada dia crema de verdures. Ens agraden totes, i sovint en fem de carabassó, de carabassa i de pastanaga. La que us presento avui és una adaptació d'algunes que he vist per internet, feta amb els ingredients que tenia a la nevera. El resultat ens ha encantat, sobretot al Joan que és molt fan del curri, que li dóna un sabor exòtic i aromàtic.




Ingredients:
650 gr de carabassa
300 gr de moniato
1 ceba gran
3 pastanagues
2 pomes
1 culleradeta de curri
oli i sal
aigua
opcional: llavors de sèsam

Preparació:
Tallem la ceba a trossos mitjans i la fiquem a l'olla que farem la crema amb una mica d'oli a sofregir.
Passats uns 4-5 minuts afegim la carabassa, el moniato, les pastanagues i les pomes tallats a daus. Remenem una mica i ho cobrim amb aigua. Afegim la sal i la culleradeta de curri i ho fem bullir a foc suau durant 13-15 minuts.
Triturem amb el minipimer i ja ho tenim llest per servir.
Podeu decorar la crema amb unes llavors de sèsam, de carabassa, una mica de formatge, uns trossets de pa torrat o fregit... al vostre gust!

Dos entrades seguides amb propostes amb carabassa, un producte de tardor que dóna molt joc a la cuina. En quins plats l'utilitzeu vosaltres?

L'han fet...

Judith

28 de novembre del 2014

Carabassa a la planxa amb ceba caramelitzada i gorgonzola

Quan vaig veure la foto d'aquest plat no vaig tardar ni dos dies a fer la recepta a casa. El resultat és una tapa original i amb un contrast de sabors que són una delícia!

A més així cuino la carabassa d'alguna manera diferent a la tradicional crema de carabassa que faig tant sovint ara que comença a fer fred.




Ingredients:
6 rodanxes de carabasa (d'uns 5 mm d'ample)
1 ceba gran
sucre
3 anous
formatge gorgonzola
nata o llet evaporada
sal, oli

Passos a seguir:
Tallem a la ceba a llunes i la fiquem en una paella amb un rajolí d'oli a foc fluix. Quan ja comenci a estar transparent hi afegim mitja cullerada de sucre perquè caramelitzi. Reservem.
En un cassó hi fiquem el formatge gorgonzola i una mica de nata o llet evaporada. Escalfem i remenem fins que el formatge es fongui i s'integri en una salsa. Reservem.
Fem la carabassa a la planxa, uns 3-4 minuts per cada costat.
Per emplatar fiquem les rodanxes de carabassa, repartim la ceba per sobre, fiquem una mica de salsa de formatge i decorem amb mitja anou.




Què? no us vénen ganes de provar-la ja? Nosaltres repetirem segur!

L'original l'he vista a: Anita cocinitas.


26 de novembre del 2014

Primavera, estiu, etcètera {novel·la}

Primavera, estiu, etcètera és la primera novel·la de Marta Rojals, una arquitecta nascuda a la Palma d'Ebre que actualment es dedica a la traducció i a l'edició.

Uns dels trets que més defineix aquesta novel·la és que està escrita utilitzant la variant dialectal de la zona de l'Ebre, i a més, la narració és molt fresca i quotidiana.

La història està protagonitzada per l'Èlia, entre altres, i narra des de la seva adolescència en un poble que no arriba als 200 habitants fins a la seva vida actual com a arquitecta a Barcelona. Es parla d'amistat, d'amor, de feina, de família, de crisi... resumint, del procés de fer-se gran, i de com es compleixen els somnis o com no s'arriba mai al lloc on a un li agradaria estar.

M'he llegit les 365 pàgines en quatre dies, amb això ja us ho dic tot, perquè cada capítol em deixava amb ganes de més i perquè en realitat és una història de ficció que podria ser ben real.

I a vosaltres, quin tipus d'històries us agraden més?



23 de novembre del 2014

Compota de poma

Per a fer un pastís que aviat us ensenyaré necessitava compota de poma i com que a casa sempre en tenim, de pomes, em vaig animar a fer-la jo mateixa.

Us pot servir bé per prendre-la per postres, per utilitzar-la en elaboracions dolces o per acompanyar la carn.




Ingredients:
1 kg de pomes
1 cullerada sopera de sucre morè
150 ml d'aigua

Passos a seguir:
Pelem i tallem les pomes a trossos del mateix tamany. Fiquem l'aigua, el sucre i les pomes en una cassola i ho fem bullir a foc suau durant uns 25 minuts. Els últims minuts anem remenant i vigilant que no s'enganxi.
Ho triturem amb el minipimer i ja la tenim llesta.




En breu us ensenyo per a què l'he utilitzada! Feliç final de diumenge!

19 de novembre del 2014

Galetes d'avena, xocolata i nous

Ahir us vaig compartir al facebook un enllaç amb varis motius per començar a introduir l'avena a la dieta, així avui us porto unes galetes que són una delícia i que a més són molt i molt fàcils de fer.

Al blog també podeu trobar-hi unes altes galetes d'avena, unes croquetes d'avena i les chokladbollar, unes boletes d'avena, xocolata i coco per llepar-se els dits! Ja teniu més idees per, a por a poc, incorporar aquest superaliment com a ingredient habitual de les vostres receptes.




Ingredients:
1 ou
125 gr d'oli de girasol o d'oliva suau
50 gr de sucre blanc
50 gr de sucre morè
1 c/p d'extracte de vainilla
1/2 c/p de canyella en pols
1/2 c/p de sal
85 gr de farina
1/2 cullerada de llevat químic (tipus Royal)
100 gr de flocs d'avena
50 gr de nous pelades i trossejades ben petites
50 gr de perles de xocolata
lacasitos per decorar

c/p = cullerada petita (cafè)

Passos a seguir:
Preescalfem el forn a 180º.
En un bol hi posem l'ou, l'oli, el sucre, la sal, la canyella i la vainilla i ho mesclem bé amb un batedor manual, una cullera o amb les mans fins que estigui tot ben integrat.
Afegim a aquesta barreja la farina, el llevat, els flocs d'avena, les nous i la xocolata. Ho mesclem bé amb una cullera.
Folrem dues safates de forn. Amb les mans humides agafem porcions de massa i en fem boles de la mida d'una nou. Les fiquem sobre la safata, una mica separades entre sí, i les aixafem una mica amb els dits.
Les decorem amb lacasitos i les fornegem durant 16 minuts aproximadament. Quan estiguin daurades les traiem del forn i les deixem sobre la safata durant 5 minuts abans de moure-les.

Una recepta ben fàcil ideal per a fer-la amb els més petits de casa, ja que no fa falta cap estri elèctric i a més la decoració amb lacasitos de colors agrada, oi??

16 de novembre del 2014

Crestes d'escalivada i formatge

Aquest mes la proposta de Memòries d'una cuinera és l'escalivada. Al blog podeu trobar-hi tant la recepta de l'escalivada com uns ous farcits d'escalivada ideals per als dies de calor, però tot i tenir la participació assegurada avui m'he inspirat i he fet unes crestes per aprofitar un paquet d'obleas (la traducció de google al català és hòsties...) que tenia obert.

El resultat ens ha encantat i per tant el repetirem!




Ingredients (16 unitats):
1 paquet d'obleas de La Cocinera
1/2 pebrot escalivat
1/2 albergínia escalivada
1/2 ceba gran o 1 de petita
scamorza affumicata o mozzarella (jo he utilitzat scamorza i el toc fumat és genial, si el trobeu proveu-lo!)

per pintar-les: llet o ou
per decorar-les (opcional): llavors de rosella, o de sèsam...




Passos a seguir:
Tallem la ceba ben petita i la sofregim en una paella a foc lent fins que trasnparenti. La fiquem en un bol i hi afegim el pebrot i l'albergínia també trossetas. Salpebrem al gust.
Farcim les crestes amb una cullerada d'aquesta mescla, fiquem una mica de formatge a sobre i tanquem fent pressió amb una forquilla perquè no se'ns escapi el farciment al coure-les. Les pintem amb la llet o l'ou i les decorem amb les llavors de rosella.

Les fornegem a 180º durant uns 20 minuts i ja les tenim llestes.

 


Què bé que surten a vegades les improvisacions, oi? però només a vegades! ;)

Ho han fet...

Judith

14 de novembre del 2014

Trilogia "The Century" {novel·les}

Ja fa unes setmanes que vaig acabar el tercer llibre de la trilogia The Century de Ken Follett, i no puc més que recomanar-vos la seva lectura. Aquestes tres novel·les estan ambientades al segle passat, i cadascuna d'elles narra els aconteixements històrics d'un moment concret a través de vàries famílies de diferents nacionalitats.

El primer títol és La caiguda dels gegants, que ambientada a principis del segle XX centra la seva narració en la I Guerra Mundial, la Revolució Russa i la lluita pel sufragi universal al Regne Unit. L'acció transcorre concretament entre el 1911 i el 1924 i es barregen personatges històrics amb altres de ficció.

La segona part és titula L'hivern del món i narra la història dels mateixos personatges entre els anys 1933 i 1949, agafant com a teló de fons la II Guerra Mundial i tot el que va comportar a països com Estats Units, Anglaterra, França, Alemanya i Rússia, les pàtries de les famílies protagonistes.

La tercera part, publicada el passat 16 de setembre, tanca aquesta trilogia. El títol és El llindar de l'eternitat i és la part més contemporània de la sèrie, ja que engloba dels dels anys 60 fins a l'actualitat. Repassa i narra els esdeveniments polítics i socials d'aquest anys a través de les 5 mateixes famílies que han aparegut als altres volums: el segregacionisme racial i els moviments pels drets civils als Estats Units,  la construcció del mur de Berlin a Alemanya, la Guerra Freda entre la Unió Soviètica i els Estats Units, la crisi dels míssils a Cuba, etc.

M'imagino que molts de vosaltres haureu llegit alguna cosa de Ken Follett, Els Pilars de la terra, potser? Si és que si espero que us quedéssiu amb ganes de llegir més novel·les escrites per la mateixa mà, i si és que no... doncs espero que us animeu i en llegiu alguna cosa. Aquesta trilogia té en total més de 3000 pàgines, però la veritat és que n'he gaudit moltíssim.

He llegit que els drets de la trilogia els ha comprat Sony per fer-ne una adaptació com a minisèrie televisiva, a veure si hi ha sort i el projecte veu la llum!

10 de novembre del 2014

Chokladbollar {Suècia}

Aquest mes he estat l'afortunada d'escollir el destí del repte #reposterasporeuropa, i he decidit que ens n'anem a Suècia!

Només quatre apunts curiosos sobre aquest país: és el tercer país més gran en extensió de la Unió Europea, té una densitat de només 20 habitants per quilòmetre quadrat, és la mare de la súper addictiva Ikea i la seva llengua, el suec, és totalment incomprensible!!

I com que sóc bibliotecària no puc deixar d'anomenar alguns dels escriptors suecs més llegits a l'actualitat: Mari Jungstedt, Camilla Läckberg, Stieg Larsson i l'arxiconegut Henning Mankell. Heu llegit algun d'aquests autors?

I passant al dolç... els suecs són grans aficionats als pastissos i postres i en tenen una gran varietat. Al blog ja hi tinc publicats uns panets dolços anomenats semlor, i ara m'he decidit per un dolç que acostumen a prendre acompanyant el cafè, unes chokladbollar o boletes de xocolata.






Em va cridar l'atenció que es fessin amb avena i que fossin extremadament senzilles de fer. El resultat m'ha semblat boníssim, unes mossegades amb un sabor a xocolata i cafè i un toc semicruixent aportat pel cereal. Jo de vosaltres les faria i jutjaria en primera persona, només necessiteu 20 minutets ;)






Ingredients (20 boletes):
100 gr de flocs d'avena (jo integrals)
75 gr de mantega a temperatura ambient
3 cullerades grans de cacau en pols (pur, sense sucre)
50 gr de sucre morè
1 cullerada gran de cafè (que estigui fred)
1 cullerada petita d'essència de vainilla
2 cullerades grans de llet
coco ratllat per arrebossar

Passos a seguir:
Fiquem la mantega, el sucre i el cafè en un bol, i amb una cullera els mesclem. Hi afegim la resta d'ingredients i els integrem. Podem fer directament les boletes o deixar la massa a la nevera perquè agafi cos. Jo vaig deixar-la uns 20 minuts i em va quedar força dura i ideal per a donar-li forma.
Formem les boletes i les arrebossem amb el coco.
Les deixem a la nevera durant almenys un parell d'hores. Podem servir-les directament en fred o deixar-les a temperatura ambient.






Què us han semblat? més fàcils impossibles, oi? i si teniu petits per casa estaran encantats d'ajudar-vos ;).
Ja tinc ganes de saber el següent destí, li he agafat gustillo a això de viatjar i cuinar cada mes...



31 d’octubre del 2014

Panellets

Aquest mes el repte proposat per Memòries d'una cuinera eren els panellets, i aquí van els meus, a última hora! aquest any ja no podeu aprofitar la recepta, almenys no pels d'aquesta nit, però us animo a que la proveu perquè surten realment molt bons (tot i que no és dels dolços que a mi m'agraden més).

Us porto una recepta base del massapà, que a casa fem sense patata ni moniato i no massa dolç, i amb aquesta base he preparat 5 tipus de panellets. Els meus preferits, i amb diferència, són els de codonyat.




Ingredients (50-60 unitats):

Pel massapà:
500 gr de farina d'ametlla
250 gr de sucre
2 ous grans

Per l'acabat:
pinyons
ametlla en gra
cacau en pols
cafè soluble
codonyat

ou batut

Passos a seguir:
Unes hores abans o fins i tot la nit abans de fer els panellets preparem el massapà. Només ens cal mesclar els tres ingredients i treballar-los una mica, no massa. Fiquem la massa en un bol, el tapem i el reservem a la nevera. Un parell d'hores abans d'utilitzar-la la traiem perquè agafi temperatura.




Dividim la massa en 5 parts, no cal que siguin iguals, depenent de la quantitat que vulgueu fer-ne de cada.

Pels panellets de pinyons:
Agafem una bola de massa i en fem un xurro amb les mans. La tallem a trossets d'uns 2 cm i amb cada trosset en fem una boleta, la passem per ou batut (hi ha qui ho fa només amb rovell) i l'arrebossem amb pinyons.
Aquests són els més entretinguts de fer i els més cars perquè els pinyons estan pels núvols!
Fiquem els panellets en una safata folrada amb paper de forn i els pintem amb ou batut.

Pels panellets d'ametlla:
Fem el mateix que en el cas anterior, però quan tinguem la boleta l'aixafem i li donem una forma més allargada, l'arrebossem amb gra d'ametlla i el pintem amb ou batut.

Pels panellets de xocolata:
Afegim al massapà cacau en pols al gust i l'integrem (també podeu posar-hi Nocilla, Nutella...). Fem les boletes seguint les indicacions anteriors i hi fem una marca amb la punta del dit. Han de quedar rodonets, ja s'aplanaran una mica al forn.

Pels panellets de cafè:
Fem el mateix que amb els de xocolata però integrant al massapà cacau soluble al gust. Un cop tenim les boletes els donem una forma una mica més ovalada i amb un ganivet fem una petita incisió per simular un gra de cafè.

Pels panellets de codonyat:
Agafem el massapà i l'estenem amb les mans de tal manera que poguem ficar una tira de codonyat al centre i tapar amb els laterals. Es tracta de fer un xurro farcit de codonyat, i tallar-lo a trossets d'entre 1 i 2 centímetres.

Un cop preparada la safata o safates només falta fornejar.
El forn cal que estigui ben calent, a 220º, amb calor a dalt i baix i ventilador. Els panellets no s'han de coure gaire ja que quedarien durs, jo els he tingut uns 6-7 minuts ficant la safata a la part baixa del forn, però ja sabeu que cada forn és un món, així que un cop passats els primers minuts val la pena quedar-se vigilant perquè no se'ns cremin!




Que passeu una bona i dolça Castanyada!!

26 d’octubre del 2014

Cinque Terre II: Vernazza, Corniglia i Manarola

Etapa anterior: Cinque Terre I: Monterosso i Riomaggiore

Diumenge 5: La Spezia - Vernazza - Corniglia - Manarola - La Spezia

Ens llevem, dutxem i arreglem i a les 9h marxem direcció l'estació de trens. Esmorzem allà i la Marta i jo provem un parell de pastes típiques:


Mela e miele (Poma i mel)

Sfogliatella

Després d'esmorzar anem a l'oficina d'informació turística de les Cinque Terre, que està la mateixa estació, i comprem la Cinque Terre Card d'un dia per poder moure'ns amb llibertat. A més avui agafarem un total de 4 trens, així que ens surt a compte.




Agafem el següent tren direcció Vernazza, el meu poble preferit de les Cinque Terre. És petit, colorit i comerços i restaurants molt cuidats. Sortim de l'estació i només baixar les escales ja estàs al carrer principal que va directament al mar.








Ens ho prenem amb calma i entrem a força botigues. Després pugem fins al Castello Doria (1'5€), des d'on hi ha unes vistes genials.


Castello Doria




Baixem i donem un tomb per la plaça i per l'espigó per poder fer la fotografia des del mar.




Tornem a la plaça on hi ha la Chiesa di Santa Margherita di Antiochia, però no podem entrar perquè estan fent missa, així que rematem la visita al poble començant el sender que l'uneix amb Monterosso al Mare, per tal d'obtenir la fotografia de postal que hem vist sempre de Vernazza. Us he de dir que la pujada és una mica dura i que fa falta anar ben calçat. Mireu quina vista!




Al baixar, al carrer súper estret paral·lel al principal veig aquest punt de bookcrossing que em fa molta gràcia, sens dubte és un molt bon lloc per parar a recuperar forces mentre fulleges un llibre.




Donem per liquidada la visita i tornem a l'estació per agafar poc després el tren que ens portarà a Corniglia, el poble central de les Cinque Terre. Corniglia està literalment penjat dalt d'un penya-segat i arribar a dalt vol dir pujar 377 escales! també hi ha l'alternativa de l'autocar, però nosaltres que som molt valentes decidim anar per les escales a les 12'30h del migida, amb un sol de justícia.




Superada aquesta prova decidim buscar directament un lloc per dinar, hidratar-nos i descansar, així que quan veiem que una parella s'aixeca d'una taula petitona en un carrer súper estret ens la fem nostra i resulta que encertem. Dinem de meravella! unes piadine i un entrepà amb pa de focaccia i un pastís de poma. Més tard farem un gelat, que ja us he ficat a la fotografia ;-).




Quan ja estem ben descansades anem a donar un tomb pel poble.











I decidim baixar cap al mar... que resulta que està molt i molt avall. No hi arribem entre altres coses perquè veiem que no és una platja on puguem descansar i ficar els peus a l'aigua, sinó unes roques des de les quals la gent es tira a l'aigua directament.


Això és la platgeta ;)
Tornem cap a les escales i l'estació per agafar el següent tren cap a Manarola, l'últim poble que ens falta per visitar. Fa molta calor i el tren es retarda més de mitja hora, així que aguantem com podem sota el sol envoltants cada cop de més i més gent. Després d'aquest moment crític arriba el tren i en uns minuts arribem al nostre destí.

Manarola, pel meu gust, és més bonic veure'l des de fora que per dins, tot i això trobem racons d'allò més bonics.

Manarola des de fora, preciosa




 

Sender que l'uneix amb Corniglia



Una altra font amb abeurador per a gossos!





Després de passejar-nos pel poble ens asseiem a berenar, ens ho agafem amb tantes ganes que ni foto no va donar temps a fer... i decidim marxar cap a La Spezia per passar per l'hotel a refrescar-nos i sortir a donar un tomb i a sopar a la ciutat que ens allotja.

Cap allà les 20h ja estem dutxades i arreglades i passegem cap al centre, que està a uns 10 minuts caminant. Creuem tota la zona comercial, que és peatonal, i arribem fins al passeig marítim. Se'ns fa fosc i decidim buscar un lloc per sopar, que trobem ben aviat en una plaça propera. Ens asseiem a la terrassa del restaurant Pepe Nero (Via Calatafimi, 36) i demanem al camarer que ens recomani unes pizzes i una amanida, un gran encert!


Pizza amb prosciutto, rucola e burrata

Pizza bianca de prosciutto e pomodori

Insalata mista con mozzarella
Ho acompanyem amb una ampolla de vi Cinque Terre, una pannacotta amb caramel i un xupito de limoncino (tot 60'50€). Com veieu fem un complert per a celebrar la nostra última nit ;)

Quan acabem anem directes cap a l'hotel.

Dilluns 6: La Spezia - Pisa - Girona

Ens aixequem, fem la maleta i anem a l'estació a esmorzar, un ritual d'aquests tres dies. Poc més tard de les 10h agafem el tren que ens portarà a Pisa, on arribem al cap d'una hora i quart de viatge. Deixem les maletes a la consigna de l'estació i anem a l'estació d'informació turística de la Piazza Vittorio Emanuele. Per aconseguir un mapa força cutre et fan pagar 50 cts..., però el necessitem per aprofitar les 6 hores que estarem a la ciutat.

El primer que busquem és la famosa Pizza dei Miracoli, on la Marta i jo havíem estat fa molts anys al viatge de 3r de BUP. Tot i això, les tres repetim les típiques fotografies aguantant la torre, amb la torre per corona, etc. La veritat és que tot el conjunt arquitectònic impressiona, i a més està molt cuidat i net.






Després anem a fer el vermut per aprofitar i anar al lavabo. Demanem un parell d'spritz, que jo ja havia provat a Venècia, i un vi, i gaudim d'una estona de relax.




Després ens agafem unes piadine i dinem assegudes a l'herba als peus del baptisteri.




I a continuar visitant el casc antic, la Piazza dei Cavalieri, la torre dell 'Orologio, etc, fins a arribar al riu Arno. La veritat és que la torre de Pisa eclipsa la ciutat en si, i crec que val la pena passar-hi unes hores i perdre's entre els seus carrerons, amb edificis a vegades monumentals a vegades fets pols...

























Tornem a l'estació creuant el famós Corso Italia, el carrer peatonal que acull la majoria de botigues de roba, moltes d'elles força exclusives. Recollim les maletes, agafem l'autocar cap a l'aeroport i passem les últimes hores fullejant una revista de cuina italiana (no m'hi vaig poder resisitir ;)) i fent un sopar ràpid.

Volem a Girona sense entrebancs, recollim el cotxe... i cap a casa falta gent!

FI