10 de maig del 2015

Ametlles garrapinyades {Catalunya}

Aquest mes és especial per al repte #reposterasporeuropa, i és que compleix el seu primer aniversari!

En motiu d'aquest esdeveniment la Pili de Tothom a la cuina, creadora d'aquest repte, ens ha proposat que cadascú cuini un dolç típic de la seva comunitat, bona idea oi? La veritat és que m'ha costat força decidir-me... però al veure les ametlles garrapinyades al llibre 501 receptes catalanes que has de conèixer abans de morir se m'ha encès la llum!




Les garrapinyades són una autèntica delícia cruixent i dolça de les nostres terres, i són típiques de fires i festes arreu del país. A més amb aquesta recepta participo a un doble repte, el de #reposterasporeuropa i també al de Cuinant entre amigues... i què és això? doncs un dossier amb propostes de receptes que em van fer les meves companyes/amigues de la feina com a comiat (si, de soltera...) ara fa uns mesos.

Ingredients:
2 vasos d'ametlles (torrades i amb la pela)
1 vas d'aigua
1 vas de sucre

Passos a seguir:
Posem en una cassola les ametlles, l'aigua i el sucre a foc alt fins que l'aigua gairebé s'hagi reduït. Veureu que la mescla s'espesseix, llavors abaixeu el foc i remeneu contínuament perquè les ametlles s'impregnin de la pasta en què s'ha transformat l'aigua i el sucre.
Hi haurà un moment sembla que el sucre es converteixi en sorra... no us preocupeu, és normal! Apugeu altre cop el foc perquè caramelitzi i continueu remenant.
Aboqueu les ametlles sobre el marbre i separeu-les, però vigileu perquè estan moooolt calentes!!

Aquesta recepta me l'ha passat la Mari Nuri i és una recepta familiar. Seguint les seves indicacions jo també he aconseguit un resultat molt bo. Normalment ella no cuina massa i em va encantar que es posés a la cuina a fer-ne i en deixés proves gràfiques per poder incorporar-les a aquest dossier tan especial ;-).

Ben aviat, noves propostes!



28 comentaris:

  1. Genials les garapinyades Eva!!!! Jo no les he fet mai a casa i potser m'hi hauria de posar :) I aquest llibre? No el coneixia!! NOOOOO un altre llibre que em voldré comprar!!!
    Petons guapa i bona passejada per la península!!
    Bon diumenge!

    ResponElimina
  2. Ostres Eva!!! Gran representació en el repte de la cuina catalana! Petonarros!

    ResponElimina
  3. Super!!! M'encanten les garrapinyades encara que mai les he fet a casa :)
    petons

    ResponElimina
  4. T'han quedat perfectes! M'encanten!!! Jo només les he fet una vegada......
    Petonets,
    Eva

    ResponElimina
  5. que bones eva !!! m'encanten i son molt fàcil per fer a casa. Sort !!!

    ResponElimina
  6. Quins dolços més bons tenim a casa, oi? Per mi les garrapinyades porten molts records, la tieta Rosita les preparaba amb les seves ametlles locals de Lleida i tenien un sabor increïble... quants kilos he menjat de garrapinyades tornant a casa després d'anar de visita a casa seva :O)
    Molt bona proposta pels reptes!
    Petons i bona setmana
    Palmira

    ResponElimina
  7. Unmm Eva!! Que te voy a decir yo de las almendras garrapiñadas que yo también las he hecho para mi tarta, porque como tú bien dices son tipicas de todo el país y aquí en el sur también las encontramos en todos los lados!! :D
    Un beso guapa, Elisa.

    ResponElimina
  8. Ostres quina bona pensada les garrapinyades Eva, no saps quant temps fa que em volta pel cap fer-les, i em sembla que gràcies a aquest repte i que tu t'has animat a preparar-les, jo també m'animaré... guarda-me'n algunes!

    Petons!

    ResponElimina
  9. Què bones Eva...En aquest tipus de propostes es veu clarament que "en la sencillez está el gusto". Cosa més senzilla no hi ha i què boníssimes que estàn, de veres...Un petonàs!

    ResponElimina
  10. has podido hacerlas? yo lo intente una vez y tuve que tirar todo a la basura, se me quemo el caramelo, bueno lo intente mas de una vez, ahora las compro en el super.... je je je... En hora buena, se ven perfectas. Un abrazo.

    ResponElimina
  11. ¡¿Quién no ha comido almendras garrapiñadas alguna vez en la vida? A mí me recuerdan a la feria, que en mi pueblo hay dos, una en junio y otra en septiembre, y el olor de las almendras garrapiñadas nos recibe siempre al pasar por la puerta del real ¡me parece una propuesta fabulosa!

    ¡Besos mil!

    ResponElimina
  12. Mira que siempre he querido hacerlas y creía que era más complicado de hacer, pero no! Son super fáciles de hacer, además te han quedado espectaculares, y tienen que estar tan buenas....Me apunto la receta. Muy buena aportación! :)
    Un beso!
    Raquel

    ResponElimina
  13. Les ametlles garrapinyades son una meravella... a casa ens tornen bobos... mmm... que bones!!!
    Una aportació genial!!! Felicitats!!! ^_^
    Bessets!

    ResponElimina
  14. Oh, oh, oh.... Aix sí que m´agrada! m´en podría menjar tot un pot ben ple. M´encanten les garrapinyades i no puc aturar de menjar-ne. T´han quedat de luxe. Besets

    ResponElimina
  15. Las almendras garrapiñadas no son de mis dulces preferidos pero tengo que reconocer que te han quedado de lujo.
    Besotes

    ResponElimina
  16. que pasada!te han quedado de 10!ai si las pillase yo ahora,me las comia de par en par
    besotes!

    ResponElimina
  17. Bonísimes, m'agraden molt i fa molt de temps que no les mejo, així que faré la teva recepta.
    Petons.

    ResponElimina
  18. Que bones!!! m'encanten les garrapinyades...un petonas

    ResponElimina
  19. adoro las almendras garrapiñadas, que ricas son!!!!!
    un beso
    http://thecakequeenmadrid.blogspot.com.es/2015/05/pastas-del-consejo-reposteras-por-europa.html

    ResponElimina
  20. Me recuerda un montón al invierno en León, por las calles del centro se coloca un castañero con un trenecito y puedes pedirle entre otras cosas como castañas asadas, unas almendritas garrapiñadas como estas! Me encantan!!! Y el olorcito ya es lo más!
    Besos

    ResponElimina
  21. Me encantan las garrapiñadas! una delicia!!
    un bico
    http://horadepicar.blogspot.com.es/

    ResponElimina
  22. Són un vici la veritat! Jo poso 3 d'ametlles 2 de sucre i un d'aigua i queden molt bones també!
    Petons
    Anna
    http://amossegadetes.blogspot.com.es/

    ResponElimina
  23. perdoneu, una cosa, les ametlles han de ser crues?
    (sóc una inútil en temes de cuina, perdoneu l'absurditat de la pregunta)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola! res d'inútil, la veritat és que no he especificat res... són ametlles torrades i amb la pela. Gràcies per no quedar-te amb el dubte, ara ho modifico. Espero que t'animis a fer-les, són una gran recompensa a l'estoneta que has d'estar remenant ;)

      Elimina
  24. Hola Eva! Me encantan las almendras garrapiñadas! Y las tuyas te han quedado super crujis y deliciosas! Pensaba que la receta resultaría más dificil.. pero viendo que no lo es, me la apunto para hacerla!! Besos!

    ResponElimina
  25. Bien riquísimas pero son un peligro par mi, son de esas cosas que empiezo y no puedo parar de comer jejeje un vicio!
    Besosssss

    ResponElimina