29 de juny del 2015

Limoncello {o limoncino}

El limoncello, o limoncino, és un licor típic d'Itàlia obtingut macerant les pells de llimones en alcohol. És un producte típic de la Campània i s'elabora amb llimones cultivades a la Costa Amalfitana.




Fa temps que el conec, però el passat octubre durant el nostre viatge a les Cinque Terre vam provar-lo diverses vegades i se'm va ficar al cap de fer-ne a casa. Quan la Roser de Trifàsic de Baileys va publicar la recepta la vaig guardar, i aquí la teniu, per fi m'he decidit!

Ingredients (per 1'2 l. de licor):
500 ml d'alcohol per a elaborar licor**
500 gr de llimones ecològiques
775 ml d'aigua mineral
400 gr de sucre

Passos a seguir:
Netegem les llimones i amb l'ajuda d'un pelador de patates les pelem. Si no ho feu amb un pelador de patates aneu amb cura d'agafar lo mínim de la part blanca perquè ens amargaria.
En un pot o botella de vidre fiquem el licor i les pells de les llimones, ho tapem i ho deixem macerar durant 21 dies en un lloc fosc i a temperatura ambient, per exemple dins d'un armari de la cuina.




Passat aquest temps preparem un almívar amb l'aigua i el sucre, ficant-los en un cassó al foc i deixant-ho bullir suaument durant 15 minuts. Retirem del foc i deixem refredar.

Colem el licor i el barregem amb l'almívar. Ho fiquem en una o dues botelles i ho fiquem al congelador o a la nevera.

Aquest licor pot servir-se bé a temperatura ambient bé fred. La veritat és que té una graduació alcohòlica força elevada, així que jo prefereixo servir-lo amb un glaçó per a rebaixar una mica. El resultat és sorprenentment similar al limoncello que vaig provar a Itàlia, i ja veieu que no és gens complicat!

I si lo vostre no és l'alcohol però si les llimones... podeu provar a fer una llimonada casolana per combatre la calor ;)

** el licor el vaig comprar al Punt de Trobada d'Andorra (3'40€/litre).


24 de juny del 2015

Pebrots farcits de truita de patata

Avui us porto una recepta que tan serveix com a plat principal com per a acompanyament o aperitiu. A mi m'agrada especialment servir-ho tallat a rodanxes tal com podeu veure a la fotografia, com a part d'un aperitiu o sopar de picoteo.

A més pot deixar-se preparat abans i escalfar-ho o no al moment de servir, al gust. Us agrada la combinació pebrot verd/truita de patates? A nosaltres, molt!




Ingredients:
6 pebrots verds italians (que siguin el més rectes possibles i similars de mida)
1 ceba
4 patates
5 ous
sal i oli

Passos a seguir:
Piquem la ceba i la fiquem a sofregir en una paella amb oli a foc suau. Mentrestant pelem les patates, les netegem i les tallem a daus. Les salem i afegim a la paella on tenim la ceba, i ho coem durant uns 15-20 minuts fins que estiguin toves.
En un bol gran batem els ous amb una mica de sal i hi afegim la mescla de patates i ceba.
Tallem la part superior dels pebrots i amb l'ajuda d'una cullera els anem omplint amb la mescla d'ou, ceba i patata. Amb un parell d'escuradents les tapem amb la part que hem tallat i els fiquem en una safata apta per al forn.
Fornegem a 180º durant aproximadament uns 30-40 minuts, fins que vegeu que els pebrots estan tous.

Podeu servir-los sencers o tallats a rodanxes, a temperatura ambient o calents, sigui com sigui, estic segura que triomfareu!

Moltes felicitats a tots els Joans, Joanets i variants, especialment al meu ;-)

21 de juny del 2015

Amanida Làgrimus

Avui us porto una amanida d'allò més senzilla, però amb un toc especial gràcies a l'amaniment. Ja us vaig explicar fa uns dies al publicar la trobada de bloggers Cerdanya Tour 2015 que vam tornar a casa força carregats, i en aquesta ocasió he aprofitat la crema d'avet balsàmic de Làgrimus Baridà per a donar aquest toc especial a l'amanida.




No dubteu a comprar-ne si en teniu ocasió, sens dubte el sabor aromàtic i dolç és genial i sorprenent a la vegada.

Ingredients:
canonges (o mesclum d'enciam)
tomàquets cirera
pinyons
formatge de cabra
nabius secs
oli, sal, crema d'avet balsàmic

Passos a seguir:
Fiqueu els canonges a sobre del plat o safata. Repartim per sobre els tomàquets partits per la meitat, els nabius secs i els pinyons prèviament daurats en una paella sense oli. Fiquem al capdamunt un parell de trossos de formatge de cabra passats per la planxa només un moment, perquè estiguin tebis.
Amanim amb sal, crema d'avet balsàmic i oli d'oliva.

Ha estat una amanida perfecta per a celebrar aquest primer dia d'estiu, refrescant i especial.

19 de juny del 2015

Coca de cabell d'àngel

La setmana vinent entrem de ple a l'estiu, i com marca la tradició i amb dos dies de retard en celebrarem el solstici durant la nit de Sant Joan. En aquesta festivitat no hi pot faltar la música, el foc i la coca.

La tradicional d'aquesta festa és la coca de briox amb fruita, però també se'n fan de moltes altres menes. Fa un parell d'anys us vaig ensenyar la coca amb crema i pinyons i avui us proposo una versió molt senzilla feta amb pasta de full i cabell d'àngel.




Som-hi!

Ingredients (1 coca gran):
2 làmines de pasta de full rectangular
400-500 gr de cabell d'àngel  (al gust)
40 gr de pinyons
sucre
1 ou batut

Passos a seguir:
Agafem una làmina de pasta de full i la desenrotllem. La fiquem amb el mateix paper on va enrotllada a sobre de la safata gran del forn.
Repartim per sobre el cabell d'àngel deixant un marge d'aproximadament 1'5 cm a tot al voltant, per poder tancar-la. Estirem l'altra làmina de pasta de full i la col·loquem a mode de tapa a sobre de l'anterior. Pressionant amb una forquilla o bé pessigant amb els dits segellem tot el contorn.
Amb una forquilla punxem tota la superfície perquè no s'infli al fornejar-la, la pintem amb l'ou batut, l'empolvorem amb força sucre i hi repartim els pinyons.
La fornegem a 180º amb calor a dalt i baix durant uns 20 minuts o fins que vegem que comenci a agafar un to daurat.




La deixem refredar, i ja tenim un postre d'allò més deliciós per una nit ben especial. Podeu acompanyar-la amb una copa de cava ben fresqueta per brindar per l'estiu que comença!

17 de juny del 2015

Cabell d'àngel

El cabell d'àngel és una d'aquelles coses que o bé agrada molt o no agrada gairebé gens. A casa ens agrada i com que em van regalar una carabassa de les de fer aquest tipus de confitura no vaig dubtar a aprofitar-la. El més difícil és obrir-la, però un cop ho has aconseguit no té cap tipus de complicació.




Ingredients:
1 carabassa de cabell d'àngel
sucre
pell de llimona
1 branca de canyella

Passos a seguir:
Rentem la carabassa, la partim i la tallem a trossos no massa petits. Posem aquests trossos amb pell i tot en una olla gran, els cobrim d'aigua i ho fem bullir durant uns 30-40 minuts, fins que vegem que la pell se separa de la polpa. La retirem, l'escorrem i la deixem refredar. Llavors la netegem de llavors, traiem la polpa i la desfilem.
Aquesta polpa l'hem de pesar per poder calcular el sucre que necessitarem. Per cada kg de polpa ficarem 1/2 kg de sucre.
Fiquem una olla o cassola al foc amb la polpa, el sucre corresponent, la pell d'una llimona i la branca de canyella i ho coem a foc lent durant aproximadament uns 50-60 minuts, remenant de tant en tant. Quan comença a agafar un color daurat tindrem la confitura preparada.

Per conservar-la la posem en pots prèviament esterilitzats (cal bullir-los juntament amb les tapes durant uns 15 minuts i deixar-los assecar completament). Tancarem els pots amb força i els deixarem de cap per avall fins que s'hagin refredat del tot, per tal que facin el buit.

Aquest any, enlloc de preparar la Coca de Sant Joan de brioix i crema la prepararé amb pasta fullada i cabell d'àngel, una variant molt bona, fàcil i ràpida de fer, ideal per als qui el dia de la revetlla ens toca treballar. Us l'ensenyaré amb temps perquè tots pogueu preparar-la a casa, fins d'aquí un parell de dies!


10 de juny del 2015

Syrniki, coquetes de mató {Rússia}

Com cada dia 10 torno amb la meva proposta pel repte #reposterasporeuropa. Aquest cop ha escollit el destí la Magdalena de Dulces postres Magdalena. La meva primera elecció va ser una shatlotka, un pastís de poma, però el resultat va ser un autèntic desastre (si, de veritat!), així que a falta de més temps vaig decidir-me per aquestes coquetes (tortitas) de mató que han resultat ser un gran descobriment, què bones!





Les syrniki són típiques tant de la cuina russa com de la ucraniana i són una espècie de blinis elaborats amb formatge tipus mató (requesón, ricotta...). S'acostumen a acompanyar amb crema agra, mel, melmelada o compota de poma.

Ingredients (4 persones, 12 coquetes):
200 gr de mató
60 gr de sucre
30 gr d'ou batut
19 ml de suc de llimona
90 gr de farina rebostera
1 sobre de llevat químic (tipus Royal)
oli de girasol

Passos a seguir:
En un bol fiquem el mató i el xafem amb una espàtula. Hi afegim el sucre, el suc de llimona i l'ou i ho barregem bé. Tot seguit afegim la farina i la llevat i barregem fins a integrar-ho.
Fiquem una mica d'oli en una paella, l'escalfem a foc lent i amb l'ajuda de dues culleres soperes anem abocant porcions de massa en forma de coquetes. Les coem a foc mig fins que les vores comencin a daurar-se, els hi donem la volta amb l'espàtula i coem per l'altra banda.
Les servim calentes i acompanyades pel que més ens agradi, jo en aquest cas vaig estrenar el meu xarop d'auró (sirope de arce) i em va encantar la combinació.

Aquestes coquetes són esponjoses i delicioses, val la pena invertir els 10 minutets que costa fer-les per a tenir un esmorzar de cap de setmana de luxe!

Ho han fet...

Lluis

7 de juny del 2015

Llimonada a la menta

De resultes d'una recepta que ben aviat espero poder ensenyar-vos m'he trobat amb 6 llimones sense pell que havia de gastar, així que m'he animat a fer la meva primera llimonada casolana, una beguda ideal per a combatre la calor.

Enlloc de fer-la amb sucre l'he feta amb xarop d'atzavara, la quantitat justa perquè quedés un xic àcida, que és com a mi m'agrada.




Som-hi!

Ingredients (1 litre):
12 fulles de menta fresca
200 ml d'aigua (per infusionar amb la menta)
150 ml de suc de llimona
100 ml de suc de llima
75 ml de xarop d'atzavara
525 ml d'aigua

Passos a seguir:
Fiquem les fulles de menta al morter, les premem bé i hi afegim els 200 ml d'aigua molt calenta. Deixem que s'infusioni fins que estigui a temperatura ambient.
Quan ja hagi perdut l'escalfor colem la infusió i la barregem amb el suc de les llimones i de les llimes. Hi afegim el xarop d'atzavara i l'aigua restant i ho removem bé.
Ho aboquem a una botella i la reservem a la nevera durant almenys 1 hora, s'ha de servir ben freda.

Una beguda ideal per a una festa d'aniversari, per a prendre després d'una tarda de piscina o simplement perquè si ;)

Recepta adaptada de: Xabi likes chocolate


5 de juny del 2015

Amanida de pasta amb pesto de ruca i llimona

Fa uns dies vaig publicar la recepta del pesto de ruca, avellanes i llimona, i avui us ensenyo un dels plats on vaig utilitzar-lo. Aquesta amanida és molt senzilla i pot menjar-se tant freda com tèbia. Com que la salsa ja és prou saborosa vaig optar per no afegir-hi massa ingredients i deixar que en predominés el seu sabor.






Ingredients (2 persones):
160 gr de macarrons integrals
4 cullerades soperes de pesto de ruca, avellanes i llimona
8 tomàquets cirera
12 quadrats de formatge feta

Passos a seguir:
Bullim la pasta segons les instruccions del fabricant, i un cop cuita l'escorrem bé i al fiquem en un bol. Hi afegim el pesto i ho barregem bé perquè es reparteixi i s'impregni per tota la pasta.
Netegem els tomàques i els tallem per la meitat. Afegim els tomàquests i els quadrats de formatge a la pasta i ja ho tenim enllestit.

Una altra recepta de les fàcils, fàcils! Us ve de gust?

3 de juny del 2015

La Templanza {novel·la}

La Templanza és la 3a novel·la de María Dueñas, que va donar-se a conèixer amb l'exitosa història El tiempo entre costuras, adaptada posteriorment com a mini sèrie televisiva. Aquesta primera novel·la em va agradar força, i per tant no vaig dubtar a llegir-me la segona, Misión olvido, quan va sortir. La vaig trobar una mica justeta i això em va fer dubtar si agafar o no aquesta tercera. Al final, però, vaig agafar-la i m'ha fet passar unes bones estones.

La Templanza és el nom d'una bodega de Jerez, ciutat on es desenvolupa la major part d'aquesta història que té com a protagonista principal en Mauro Larrea, un espanyol que va emigrar a Mèxic amb els seus fills per guanyar-se la vida com a miner, i on va aconseguir fer fortuna. Passats molts anys, però, la situació se li complica per decisions desafortunades i retorna al seu país de naixement per intentar canalitzar la seva vida.

Soledad Montalvo és la protagonista femenina de la història. Casada amb un marxant de vins londinenc es creua a la vida de'n Mauro i l'arrossega de forma magnètica a tot un seguit d'esdeveniments que trastocaran les seves intencions.

Com diu la contraportada... de la joven república mexicana a la radiante Habana colonial; de las Antillas al Jerez de la segunda mitad del XIX, cuando el comercio de vinos con Inglaterra convirtió la ciudad andaluza en un enclave cosmopolita y legendario. Por todos estos escenarios transita La Templanza, una novela que habla de glorias y derrotas, de minas de plata, intrigas de familia, viñas, bodegas y ciudades soberbias cuyo esplendor se desvaneció en el tiempo.

Algú l'ha llegida? Què us ha semblat?

1 de juny del 2015

La Cerdanya Tour 2015 {trobada de bloggers}

Aquest passat dissabte vaig assistir a la trobada de bloggers gastrònomics organitzada per la Montse de La Cuina de la Mussola a La Cerdanya, i quin dia més genial vam passar!

La trobada va ser a Martinet, i vam visitar diferents localitzacions per la comarca de El Baridà. A les 10h ens vam reunir, retrobar i conèixer al Bar Rosaleda de Martinet, on vam esmorzar uns cafès i unes coques boníssimes gentilesa del Forn d'en Jordi. Aquest forn també ens va obsequiar amb un pa de nous que va ser la delícia del sopar de molts nosaltres ;).




Durant tot el dia vam comptar amb un guia de luxe, en Carles, de Cuina Pirinenca de Cerdanya, que ens va encaminar cap a l'obrador Làgrimus Baridà, just creuant el riu. En Michel ens va transmetre la seva passió al voltant de la seva feina. A Làgrimus hi elabora productes (xarop, cervesa, vinagrre balsàmic...) fets a partir del suc que extreu de les pinyes d'avet macerades amb sucre. Vam fer uns tastos i ens va regalar una cervesa i un vinagre balsàmic que ja us puc confirmar que dóna un toc especial a les amanides, ben aviat ho veureu.




Tot seguit vam acostar-nos a la Pastisseria Vilarrubla, un establiment on després de tres generacions continuen elaborant productes de qualitat seguint la tradició. Vam provar una xocolata amb fruits secs per llepar-se els dits i ens vam endur de regal una bosseta amb pastes seques que van acompanyar el cafè del dia següent.




Uns metres més enllà vam entrar a embotits Turet, on s'elabora de manera tradicional una gran varietat d'embotits típics de La Cerdanya. Com no, vam provar-ne un parell acompanyats d'un gotet de vi dolç, entre xerrameca i rialles.




I aquí s'acabava la visita a Martinet per dirigir-nos amb autocar, gentilesa del Consell Comarcal de La Cerdanya, cap al Parc dels Búnquers de Martinet i Montellà, una parada obligatòria per a conèixer una part de la nostra història. L'Asun ens va donar la benvinguda i el Sergi va ser el nostre guia durant el recorregut per l'interior d'un dels búnquers, equipats amb casc i llum com autèntics aventurers, guaiteu quina fila la Mònica i jo ;)




La última parada abans de dinar va ser a Ecopyrene, una explotació agrària ecològica on crien vedells per comercialitzar la seva carn. Està situat  als peus de la Serra del Cadí, amb unes vistes que fan venir ganes de quedar-s'hi... Vam veure un audiovisual molt interessant i vam provar les seves hamburgueses ecològiques, que estaven delicioses. Per acompanyar també hi havia panets del Forn d'en Jordi, embotits i formatges de can Turet i cervesa artesana de Làgrimus. Com veieu, vam ficar-nos les botes! També hi havia programada una volta amb bicicleta elèctrica gentilesa de Berta Pirineus, per falta de temps només vam fer una petita prova, però ens vam quedar amb ganes de tornar-hi per repetir. 






Abans de marxar, però, altre cop més regalets! Mantega, mató i formatge fresc del Cadí i una bossa plena d'informació turística de La Cerdanya, que m'anirà genial perquè ja tinc en ment de tornar-hi. 

I continuem la ruta fins a la última parada, la Fonda Domingo de Lles de Cerdanya, on ens esperava un dinar d'allò més sorprenent, deliciós i variat. Ens vam quedar gratament sorpresos amb un menú degustació. 

Vam començar amb un aperitiu de xips de verdures, bombó de trinxat, bombó de foie i blat de moro, coca amb truita de riu marinada i tzatziki, albergínia i bacallà amb melmelada de tomàquet i peus de porc amb allioli de pera.

Els plats principals van ser ravioli de marisc amb salsa de múrgoles i espàrrecs, bacallà amb pèsols, escuma de safrà, tomàquet i pil-pil i melós de xai amb peres al vi, cremós de patata i farigola llimonera.

Vam rematar amb un assortit de fruita i herbes i una mousse de vainilla, iogurt, gerds i llima. Tot això servit de forma ràpida i professional. Així que ja sabeu, si esteu per la zona no deixeu l'oportunitat de dinar-hi!




I després de rialles, confidències i una molt bona estona... tocava acomiadar-se, fotografia de grup i altre cop a l'autocar per tornar a Martinet.




I encara ens esperava un parell de sorpreses més. La Glòria de No tot són postres... a la cuina ens va obsequiar amb detall de Reus: una ampolleta de vermut Miró i uns blaiets, i l'Elena amb un llibre. Moltes gràcies a les dues!




Aquí tots els regals, quin goig, oi?




Només em queda agrair la Montse per organitzar un dia tan perfecte, els col·laboradors per la seva disponibilitat i obsequis i la resta de bloggers pel seu entusiasme i companyonia! Ens veiem a la propera, sembla que serà a Sitges!