29 de setembre del 2015

Melmelada de móres

La collita de móres silvestres d'aquest any ha donat per unes quantes receptes, i com no podia ser d'altra manera, després dels iogurts de mora i del bescuit de móres, tocava separar-ne unes quantes per fer-ne melmelada, ideal per als esmorzars o també per a cobrir els pastissos de formatge, que ja sabeu que a casa ens agraden molt!




Ingredients (3 pots mitjans):
1 kg de móres
400 gr de sucre morè
el suc de mitja llimona

Passos a seguir:
Netegem bé les móres i les posem en una cassola gran, junt amb el sucre i el suc de mitja llimona. Ho deixem unes hores o fins al dia següent perquè es desfaci el sucre i comenci a fer-se un almívar.

Passat aquest temps fiquem l'olla a foc mig fins que comenci a bullir, i anem remenant de tant en tant durant uns 30-35 minuts, fins que el líquid redueixi.

Triturem bé amb la batedora i posem la melmelada en pots prèviament esterilitzats (cal bullir-los juntament amb les tapes durant uns 15 minuts i deixar-los assecar completament).

En aquest moment podem fer dues coses, deixar els pots de cap per avall fins que estiguin freds per tal que es faci el buit o si volem assegurar-nos bé que no se'ns fa malbé la melmelada els fiquem en una olla gran coberts amb aigua, els bullim durant uns 25 minuts i els deixem refredar dins de l'olla.

Jo aquest cop he fet aquesta segona opció, però quan vaig fer la melmelada de maduixes vaig fer la primera i em van aguantar perfectament durant un any.


27 de setembre del 2015

Escòcia III: Edimburg (dia 2)

Destinem el matí del diumenge a visitar el Castell d'Edimburg, l'atracció més famosa de tota la ciutat. Aquesta antiga fortalesa està a sobre del Castle Rock, una roca d'origen volcànic, i domina l'horitzó de la ciutat. Dins del recinte del castell es poden visitar diferents edificis que alberguen exposicions i museus relacionats amb la seva història, així com sales que reprodueixen els usos que tenien en el seu origen.

A destacar com a curiositats: el One o'clock gun, un canyó que es dispara tots els dies (menys diumenge...) a la una en punt per tal que les escocesos puguin posar els seus rellotges en hora, i el cementiri de gossos, data del 1840 i és un homenatge a les mascotes que van servir a l'exèrcit durant la seva vida.






Cementiri de gossos de l'exèrcit.



Dinem per la zona del centre i a una mica abans de les 14h anem al punt de trobada del tour "gratuït" amb Sandemans, davant del Starbucks de High Street.

Aquests tours estan conduïts per guies que viuen a la ciutat tot i que el seu país de procedència és molt divers. Nosaltres vam fer-lo amb castellà amb en Borja, un noi de València resident a Edimburg. La idea d'aquesta empresa és oferir aquests visites de forma gratuïta i si n'estàs satisfet dones la voluntat al guia un cop s'ha acabat. L'experiència va ser genial, per a repetir, i si haguéssim estat més temps a Edimburg n'haguéssim fet alguna altra de les que ofereixen.

Vam fer una ruta de 3 hores pel centre sortint de la Plaça de l'Ajuntament on hi ha una estàtua d'un cavall amb orelles de porc. El motiu és que l'Ajuntament no pagava a l'escultor els diners previstos i aquest va decidir fer un petit canvi al projecte original. En aquesta plaça en Borja ens fa un breu repàs a la història del país i així podem comprendre com han arribat fins a la situació actual.


El cavall amb orelles de porc


Continuem la visita per la Royal Mile i tal com vam fer ahir, baixem per South Bridge, passem per davant de l'Elephant House i entrem al cementiri de Greyfriars. Aquí fem una bona parada per escoltar històries, llegendes i curiositats d'aquest lloc.

Comença a fer fresca i fem una parada de 15 minuts en un pub de Grassmarket, on tot i estar destemplats demanem una de les begudes típiques, la cervesa. Aquesta plaça, com més tard ens explicaran, es l'antiga plaça de mercat on també es feien les execucions públiques. Hi ha també força pubs, alguns d'ells molt coneguts, com el The Last Drop, on els que estaven a punt de morir complien la seva última voluntat en forma de beguda alcohòlica.




Realment petitó

Pedra que marca el lloc on es duien a terme les execucions públiques


Seguim direcció Victoria Street, un dels carrers més bonics d'Edimburg gràcies a les seves façanes de colors.. També té com a curiositat que un dels dos costats està edificat a més d'una alçada i té una terrassa peatonal superior. Aquí el guia ens fa recomanacions de locals econòmics i originals que hi ha per la zona. Diuen que J.K.Rowling es va inspirar en aquest carrer per crear el bulliciós carreró Diagon.


Encara que a la foto no ho sembli, el carrer és realment bonic


Continuem pujant fins arribar altre cop a la Royal Mile on fem parada davant de la St. Giles Cathedral i la Market Cross, lloc on originalment es trobaven els comerciants i on després i fins a l'actualitat es fa la lectura d'esdeveniments i proclames de forma tradicional, com per l'exemple el naixement dels nets de la reina d'Anglaterra.


Market Cross



També al costat pot veure's el cor de Midlothian, lloc on antigament hi havia situada la presó de la ciutat. A l'actualitat és tradició escopir-hi a sobre com a senyal de bona sort, però alerta! està prohibit a la resta d'Edimburg.




Acabem l'excursió davant de The Hub, l'antiga església reconvertida en les oficines de venda d'entrades del Festival d'Edimburg que també disposa d'una cafeteria ben original gràcies als vitralls de l'antic edifici.




Com que estem ben satisfets amb la visita paguem 10 lliures per persona, molt merescudes, i entrem a fer un cafè i una parada tècnica al lavabo abans de continuar amb el nostre objectiu d'arribar fins al final de la Royal Mile, on veiem per fora el Parlament Escocès de l'arquitecte català Enric Miralles i el Palau de Holyroodhouse.


Royal Mile amb les típiques cabines vermelles

Parlament Escocès
Palau de Holyroodhouse

Fem la tornada al B&B per Princess St., on passem per davant l'imponent Hotel Balmoral de 5* i icona de la ciutat i del monument a Scott.


Hotel Balmoral
Scott's Monument

Tot i ser diumenge hi ha botigues obertes, així que acabem de passar la tarda comprant uns quants records i mirant aparadors, alguns amb eslògans tan suggerents com aquest...


Five (not fifty) shades of Grey ;-)

A la següent  entrega ens aventurem amb la conducció pel carril esquerre i posem rumb a les Highlands!

Següent etapa: Escòcia IV: Edimburg - Ballater

24 de setembre del 2015

Algú com tu {novel·la}

Algú com tu és una història d’amor que pot ser catalogada amb moltíssims adjectius: curta i llarga, feliç i trista, sorprenent i anunciada…

La Paulina i en Manuel Homs són un matrimoni jove que tenen una nena de 5 anys, la Gina. En Manuel és treballador i fidel a una rutina. La Paulina és jove, guapa, atractiva i amb ganes de conèixer món.

En un viatge a París per assistir a la boda de la seva cosina coneix en Jean Pierre, un galerista d’art que aconsegueix enamorar-la en una nit. I aquí comença la seva història d’amor, amb promeses, neguits, enyorances, viatges, llibres de papallones i llibreries.


Si, el relat és gairebé una apologia de les llibreries en una època força dura per elles. Frases tan certes com “Una llibreria és la pàtria de la llibertat, el refugi de les paraules, l’autèntic museu del pensament” estan repartides entre les pàgines d’aquesta novel·la que millora a mesura que s’acosta el desenllaç.


Bosch, Xavier. Algú com tu. Barcelona: Planeta, 2015. 348 p. 9788497082761.

20 de setembre del 2015

Pastís de formatge japonès {només 3 ingredients!}

Per si hi ha algú que encara no l'ha vist per la xarxa, avui us porto el famòs pastís de formatge japonès. N'hi ha moltes versions i la d'avui és una que només porta 3 ingredients i que vaig haver de fer després de veure-la, no me'n vaig poder estar.




El resultat... un pastís molt suau i esponjós, i la versió més similar que hem provat fins ara d'un que venen a Ainet de Cardós que ens encanta! Coneixeu Cal Joanet?

La particularitat d'aquest tipus de pastís és que es cou al bany maria, així que si utilitzeu un motlle desmuntable cal que folreu la base amb paper d'alumini per evitar que entri aigua. També podeu utilitzar una safata de vidre o qualsevol altre recipient apte per al forn i que sigui més aviat petit, jo vaig utilitzar un motlle desmuntable de 18 cm de diàmetre.

Som-hi!

Ingredients (6 racions)**:
3 ous L
120 gr de xocolata blanca
120 gr de formatge crema (jo Philadelphia light)

Passos a seguir:
Separem els rovells de les clares i reservem aquestes últimes a la nevera.
Trossegem la xocolata blanca i la fiquem en un bol. La desfem al microones, a baixa temperatura i intervals curts de temps ja que és molt fàcil que es cremi.
Un cop la tinguem desfeta afegim al bol el formatge crema i els rovells i remenem fins a integrar-ho bé.
Preescalfem el forn a 170º amb calor a dalt i baix (sense ventilador), fiquem la safata del forn a alçada mitja i l'omplim d'aigua. Mentre s'escalfa muntem les clares a punt de neu, si hi afegiu un pessiguet petit de sal és més fàcil.
Integrem les clares muntades a la mescla de forma suau, amb moviments envoltants, i un cop estiguin integrades ja podem ficar la mescla en un motlle (important llegir la introducció!!).
Coem durant 15 minuts a 170º, 15 minuts més a 160º i finalment apaguem el forn i la deixem dins 15 minuts més.

La deixem refredar i abans de servir la podem empolvorar amb sucre llustre, acompanyar amb una mica de melmelada de fruits vermells o una mica de xarop de xocolata.

Un cheesecake més a la meva petita col·lecció ;)

** Per celíacs assegureu-vos que tots els ingredients són sense gluten

Recepta extreta de: Newsner

13 de setembre del 2015

Bescuit de móres

Després dels iogurts de mora de principi de setmana avui us porto la segona proposta feta amb aquesta fruita silvestre que tan ens agrada, un bescuit de móres.




És suau i amb un punt de dolçor just, l'únic inconvenient (i no per a tothom) és trobar-se els granets... jo sens dubte repetiria!

Ingredients:
100 gr de farina de rebosteria
100 gr de farina integral d'espelta
8 gr de llevat químic
3 ous
100 gr de sucre morè
80 gr de mantega
1 iogurt natural
100 gr de móres

Passos a seguir:
Preescalfem el forn a 180º amb calor a dalt i baix.
En un bol batem els ous amb el sucre fins que blanquegin. Hi incorporem, lentament, les farines i el llevat tamisats, la mantega desfeta i el iogurt, i ho mesclem amb cura fins a obtenir una massa homogènia.
Folrem un motlle amb paper de forn, fiquem al fons una part de la massa i repartim per sobre unes quantes móres, continuem fent capes fins a acabar amb els ingredients.
Fornegem durant 35 minuts (a la recepta original diu 50) o fins que quan clavem una agulla aquesta surti neta, ja sabeu que segons el motlle i el forn la cocció pot ser molt diferent.

Recepta adaptada de: La mujer del fotógrafo es química

10 de setembre del 2015

Pastes noruegues {Noruega}

Després d'un mes de descans tornem a la càrrega amb el repte #reposterasporeuropa, aquest cop amb destinació Noruega per elecció de la Mª José de Sucreries passions.

No tinc el gust de conèixer aquest país, però si que m'he fet un bon repàs a la seva rebosteria plena de coses bones, entre les quals he escollit aquestes pastes noruegues de mantega, un clàssic que no falla (gairebé) mai.




Ingredients (20-24 galetes):
300 gr de farina rebostera
1 rovell d'ou cru
1 rovell d'ou cuit
150 gr de mantega
70 gr de sucre
1 ou batut

Passos a seguir:
Fiquem la manega en un recipient i la fiquem uns segons al microones a baixa potència per estovar-la una mica.
En un bol gran hi fiquem la farina amb forma de volcà, i al centre hi afegim la mantega, el sucre i els dos rovells, el cuit esmicolat.

Ho barregem i treballem fins a obtenir una massa que no s'enganxi i que sigui manejable, li donem forma de bola, l'emboliquem amb plàstic film i la deixem reposar a la nevera durant mitja hora.
Passat aquest temps fiquem la massa entre dos papers de forn i l'aplanem amb l'ajuda d'un corró fins a deixar-la amb una alçada aproximada de mig centímetre. Amb l'ajuda d'un tallador rodó anem tallant les galetes i les fiquem sobre dues safates folrades amb paper de forn.

Pintem les galetes amb l'ou batut i amb l'ajuda d'una forquilla els fem unes marques creuades (tal com pot apreciar-se a les pastes acabades). Preescalfem el forn a 180º amb calor a dalt i baix i mentre s'escalfa fiquem les galetes a la nevera durant 10 minuts. Les fornegem uns 13 minuts i al treure-les del forn les deixem refredar sobre una reixeta.

Per a conservar-les de forma òptima les guardem en una caixa de llauna.

Dolcetes i cruixents, per no tenir-les per casa les vaig portar a la feina per celebrar el meu sant ;-)


7 de setembre del 2015

Iogurts de mora

La setmana passada vaig recollir força móres pels Pirineus, així que aquests últims dies de vacances que he estat per casa he experimentat una mica amb aquest ingredient per fer altres receptes que no fossin el batut de móres i el pastís de poma i móres que havia fet anteriorment.




La primera proposta d'aquesta temporada són aquests iogurts, una lleugera variant de la recepta bàsica de iogurts naturals descremats que faig tot sovint a casa.

Ingredients (7 iogurts):
1 litre de llet semi-descremada
1 iogurt sencer (millor dels del pot de vidre)
4 cullerades soperes de llet en pols descremada
1 cullerada petita d'estèvia pura (de venda en herboristeries)
300 gr de móres

Passos a seguir:
Fiquem les móres en un pot i les triturem amb l'ajuda de la batedora. Podem colar-les o no depenent del que ens agradin o molestin els seus granets. Jo aquest cop les he passades pel xino perquè el Joan ho prefereix així.

Fiquem tots els ingredients en un recipient i amb un batedor de mà els mesclem bé. Repartim la mescla als vasets, tapem la iogurtera, l'encenem i la deixem funcionar durant 9 hores.
Passat aquest temps desendollem la iogurtera, deixem refredar una mica els iogurts, els tapem i els guardem a la nevera. Agafaran cos passades unes hores.

Per fi m'he animat a experimentar una mica i deixar, per una setmana, els iogurts naturals de banda. Aquesta versió amb móres ens ha agradat molt, i sort que tinc móres congelades i podré repetir-los ben aviat!

4 de setembre del 2015

Gaspatxo de meló i poma

Us he de confessar que no he fet mai gaspatxo de tomàquet a casa i això que és el nostre sopar la majoria de nits d'estiu, així que si, a casa nostra el gaspatxo és de brick... ara bé, si que he fet gaspatxo de síndria i a partir d'avui i a l'espera de ficar-me amb el tradicional, incorporo al receptari un gaspatxo de meló i poma ideal per a servir com aperitiu.




Ingredients (4 racions o 10 vasets de xarrup):
1 poma golden
400 gr de meló
1/2 pebrot verd
1 vas d'aigua
3 cullerades soperes d'oli d'oliva
1 raig de vinagre de vi blanc
sal i pebre negre

Passos a seguir:
Fiquem al pot de la batedora la poma, el meló i el pebrot tallats a trossets. Hi afegim el vas d'aigua, l'oli i el vinagre i salpebrem al gust.
Batem fins que quedi ben fi, provem i rectifiquem si fa falta.
Reservem a la nevera unes hores per a servir-lo ben fred. Pot acompanyar-se amb uns encenalls de pernil salat.

Un aperitiu saludable i refrescant!

Recepta extreta de: Para estar por casa



2 de setembre del 2015

Flam de poma i galetes al microones

Tot i que el blog ha estat uns dies parat jo he anat fent de les meves a la cuina els pocs dies que he estat a casa d'aquestes tres últimes setmanes... Aquest flam vaig fer-lo la setmana passada cansada de veure una trista i solitària poma a la nevera.




Més fàcil i ràpid no pot ser, i el resultat és un flam de textura similar a un púding que està molt bo! Us animeu a provar-lo?

Ingredients (6 persones):
2 ous
1/2 vas de sucre
1 vas de llet semidesnatada
8 galetes (jo tostadas integrals)
1 poma Golden grossa
caramel líquid

Passos a seguir:
En un bol barregem els ous, el sucre, la llet i les galetes triturades. Hi afegim la poma i ho triturem amb el túrmix fins a obtenir una crema fina.
Cobrim el fons d'un motlle (el meu tipus plum cake de 21x10 cm) amb caramel líquid (jo m'he quedat curta...) i repartim a sobre la mescla anterior.

Ho cuinem al microones a 800w de potència uns 7 minuts. Per comprovar si està cuit el punxeu amb una agulla i si surt bruta el coeu de minut en minut fent la comprovació amb l'agulla. Jo vaig tenir-lo un total de 9 minuts.

El deixem refredar a temperatura ambient i el reservem a la nevera durant almenys 3 hores, per tal de servir-lo ben fresc.

Recepta adaptada de: Cookpad.

Ho han fet...

M. Carme
Anabel
Carol
Judith