31 d’octubre de 2015

Panellets sense sucre

Aquest any no tenia previst publicar cap entrada sobre els panellets, sempre els faig igual i ja tinc la recepta al blog, però al final m'he decidit a fer-los una mica més saludables canviant el sucre pel xarop d'atzavara, que és un endolcidor 100% natural.






He hagut de modificar una mica la recepta i afegir-hi moniato perquè tinguessin cos, entre l'ou i el xarop la massa queda molt líquida, i la veritat és que han quedat molt bons!

Ingredients (35 unitats):

Pel massapà:
250 gr de farina d'ametlla
85 gr de moniato cuit
1 ou M
45 gr de xarop d'atzavara 

Per l'acabat:
pinyons
ametlla en gra
codonyat

ou batut 

Passos a seguir:
Unes hores abans o fins i tot la nit abans de fer els panellets preparem el massapà. Només ens cal mesclar la farina d'ametlla, el moniato aixafat amb una forquilla, l'ou batut i el xarop d'atzavara i treballar-ho una mica, no massa. Fiquem la massa en un bol, el tapem i el reservem a la nevera. 

Dividim la massa tantes parts com ingredients vulguem utilitzar. Jo aquest any he fet menys varietats perquè tampoc volia fer-ne molts. La massa que no utilitzeu torneu-la a deixar a la nevera perquè és mantingui forta.

Pels panellets de pinyons:
Agafem una bola de massa i en fem un xurro amb les mans. La tallem a trossets d'uns 2 cm i amb cada trosset en fem una boleta, la passem per ou batut i l'arrebossem amb pinyons. Amb 100 gr de pinyons n'he fet 16 unitats, perquè ho tingueu com a referència.

Pels panellets d'ametlla:
Fem el mateix que en el cas anterior, però quan tinguem la boleta l'aixafem i li donem una forma més allargada, l'arrebossem amb gra d'ametlla i el pintem amb ou batut.

Pels panellets de codonyat:
Agafem el massapà i l'estenem amb les mans de tal manera que poguem ficar una tira de codonyat al centre i tapar amb els laterals. Es tracta de fer un xurro farcit de codonyat, i tallar-lo a trossets d'entre 1 i 2 centímetres.

Un cop preparada la safata o safates només falta fornejar.
El forn cal que estigui ben calent, a 210º, amb calor a dalt i baix i ventilador. Els panellets no s'han de coure gaire ja que quedarien durs, jo els he tingut uns 8 minuts ficant la safata a la part baixa del forn els 6 primers minuts i els dos restants a alçada mitja. Ja sabeu, però, que cada forn és un món, així que un cop passats els primers minuts val la pena quedar-se vigilant perquè no se'ns cremin!

Que tingueu una bona castanyada!

29 d’octubre de 2015

Mandonguilles amb salsa de pastanaga

Amb aquestes mandonguilles vaig aconseguir un "són les més bones que he provat", així que no em cal dir gran cosa més, oi? És una recepta sense secrets i amb bon resultat, tot i que pel meu gust no són gaire fotogèniques...






Ingredients (6 persones):

Per les mandonguilles:
500 gr de carn picada (meitat porc, meitat vedella)
2 grans d'all
julivert 
1 ou
la motlla d'una llesca de pa amarada amb llet
sal i pebre

Per la salsa:
500 gr de pastanagues
1 ceba
4 grans d'all
farigola
sal, pebre i oli d'oliva
1/2 vas de vi blanc o xerès sec
1 cullerada sopera de farina
aigua

Passos a seguir:
En un bol fiquem la carn, l'all i el julivert picats, el pa remullat amb la llet i l'ou fresc. Ho mesclem tot bé, ho salpebrem i ho deixem reposar durant 20 minuts.
Passat aquest temps donem forma a les mandonguilles, les enfarinem i les fregim en una paella amb oli calent. Quan estiguin daurades les retirem i les reservem.

A la mateixa paella on hem fregit les mandonguilles i sofregim lleugerament els alls tallats a làmines i tot seguit hi afegim la ceba i les pastanagues trossejades, sal, pebre i farigola al gust. Ho ofeguem durant 10 minuts a foc mig i hi afegim el vi blanc o xerès sec, deixant-ho coure fins que s'evapori l'alcohol.

Afegim la cullerada de farina disolta en una mica d'aigua i removem bé perquè s'integri. Cobrim tot amb aigua i deixem bullir durant uns 15 minuts, ho provem i si fa falta rectifiquem de sal i tot seguit triturem bé la salsa. Afegim les mandonguilles i deixem coure conjuntament uns 5 minuts, moment en què ja les tenim llestes per servir.

No us oblideu del pa!

Recepta adaptada de: El fogón de la perla gris

27 d’octubre de 2015

Escòcia VI: Fort Augustus - Portree

Fort Augustus - Eilean Donan Castle - Illa d'Skye - Península de Trotternish - Portree (225 km)

Com cada dia des que vam marxar d'Edimburg toca tancar altre cop les maletes, fer un esmorzar força complert i pujar al cotxe, aquest cop direcció l'Illa d'Skye, una de les parts més esperades del viatge. Quan l'estava organitzant vaig decidir fer-hi dues nits per poder tenir dos dies sencers per visitar-la, i no em vaig equivocar pas, fins i tot més que ens haguéssim quedat...

Durant el trajecte comencem a veure uns paisatges i uns llacs que ens deixen al·lucinats, i que al contrari del Loch Ness i el Loch Lommond no surten pas a cap guia de viatges.

Primera parada...








Segona parada...








Tercera parada...






Veiem un cèrvol a peu de carretera, així que... quarta parada!








Cinquena parada...








I després de totes aquestes parades en només 78 km arribem per fi al primer objectiu d'avui, el Castell d'Eilean Donan, a l'entrada del Loch Duich, al costat del poble de Dornie.

És el castell més emblemàtic d'Escòcia, il·lustra des de postals a caixes de galetes i també ha aparegut a moltes pel·lícules, entre elles Els immortals.





Fem unes quantes fotografies i conduïm els escassos 14 km que ens separen de Kyle of Lochalsh on agafem el Skye Bridge, un pont de 2 km construït el 1995 que uneix l'illa amb terra ferma.

L'Illa d'Skye té 80 km de longitut i no supera els 8 km d'ample en cap punt de la seva geografia. És l'illa més gran de les Hèbrides Interiors i la segona més gran d'Escòcia, amb un clima canviant i molt fred a l'hivern que realment fa que la vida a l'illa sigui molt dura. En els dos dies que vam estar-hi vam poder experimentar aquest clima canviant un parell de vegades, però tot i això vam tenir molta sort amb la temperatura i vam poder gaudir d'aquesta illa màgica.

La carretera principal de l'illa, l'A87, ens porta a Broadford, on hi ha el súper més gran de l'illa on comprem uns sandvitxos, fruita i llaminadures per passar el dia, ja que avui el destinem a la península de Trotternish.

Seguim fins a Sligachan, on parem a fotografiar el pont que creua el riu que porta el mateix nom. Des d'aquí hi ha unes vistes fantàstiques a les Cuillins Hills, unes serralades que s'eleven des del mar fins a gairebé 1000 metres d'altitud.




Riu Sligachan i al fons les Cuillin Hills

Continuem direcció Portree, la minúscula capital de l'illa on dormirem les dues següents nits. Com que és massa aviat per fer el check-in al B&B decidim continuar. Agafem l'A855, la carretera que voreja tota península de Trotternish, que completarem durant el que queda de dia.

Aquesta península és al nord de l'illa. és la part més salvatge i despoblada, on l'empremta de la tradició gaèlica es fa més evident i on els paisatges i les formacions rocoses aconsegueixen deixar-te sense paraules. Això, és clar, si la boira no fa acte de presència i ho esborra tot en qüestió de minuts...


Mapa de la península de Trotternish

Si cliqueu al mapa teniu els punts que vam visitar geolocalitzats. La primera parada, 11 km després de Portree, és per veure el Old Man of Storr, un pic de basalt de 50 metres d'alçada que forma part d'una formació rocosa a la muntanya a la part alta de la muntanya. Pot accedir-s'hi a peu, és una pujada dura d'uns 50 minuts. Nosaltres no vam fer-ho, però sembla que paga la pena.






Poc després parem a fer el nostre dinar de pícnic en un entorn fantàstic, amb vistes a les illes de Rona i Raasay.











Una mica més al nord fem una parada a An Cailc ja que veiem un aparcament a peu de carretera ple de cotxes. Només caminant uns minuts arribem a uns penya-segats amb vistes a una platja on hi ha un dipòsit de diatomita, un tipus de roca sedimentària que es troba en aquella zona. Si us hi fixeu està ple d'ovelles blanques pasturant ben a prop de la platja!





Veieu les ovelles?

Seguim fins el mirador amb vistes al Kilt Rock i a les Mealt Falls. El Kilt Rock és una formació rocosa que cau al mar i que recorda els plecs de la famosa faldilla escocesa, el kilt.

Us en recordeu que us he avisat els canvis sobtats de temps? Doncs aquí tenim el primer... en qüestió de minuts ha aparegut la boira que ens tapa part del Kilt Rock... tot i això, li dóna un aire misteriós que ens encanta!




Mealt Falls i al fons el Kilt Rock


Molt a prop tenim Staffin, un poblet petit amb una badia preciosa, amb ovelletes per tot arreu.












Estem pràcticament a la part més al nord de l'illa i aquí comença la nostra experiència al volant per una carretera sinuosa i estreta plena de passing places, eixamplaments de la carretera on has de parar-te per deixar passar els vehicles que venen de cara.






Passem just al costat del Quiraing, una de les formacions rocoses més destacades d'Skye.






I arribem a Kilmuir on parem a l'Skye Museum of Island Life per visitar-lo. És un conjunt de set cases negres amb teulades de palla, reconstruïdes per simular un antic municipi insular. Les cases estan gairebé com es trobaven quan aquest poble encara estava habitat a finals del 1950.

A la casa que fa les funcions de taquilla i botiga vam aprofitar per comprar unes arracades de plata amb disseny celta que ja havíem vist a Edimburg i que curiosament són més barates en aquest racó remot d'Escòcia.







Darrere del museu hi ha el Kilmuir Cemetery, on hi ha la tomba de Flora MacDonald, l'heroïna escocesa que va ajudar Bonnie Prince Charlie a escapar-se de les forces hannoverianes després de la seva derrota a Culloden.






Decidim tornar directament a Portree via Uig, per poder registar-nos al B&B i donar una volta per la petita capital.

Oh!! parada d'emergència, per fi hem vist les nostres primeres vaques escoceses o com ells dirien, unes coos /kus/ ;)





Arribem al nostre allotjament per les dues següents nits, el Conusg B&B. L'edifici va ser construït el 1883 per als cavalls i carruatges de la família MacDonald i cap al 1960 va reconvertir-se en casa familiar.

Està situat a les afores, a la part alta d'un turó, i en escassos 5 minuts caminant arribes al centre.
La localització és perfecta per evitar haver d'aparcar el cotxe al centre i a més la propietàri, l'Elaine, és una amfitriona molt amable i amb moltes recomanacions de visites que vam seguir i que ens van encantar.

La nostra habitació era la part destinada als antics estables.







Aprofitem que encara tenim un parell d'hores de llum per donar un tomb per Portree, el poble més gran de l'illa amb una població de 1920 habitants. No hi ha massa ambient i molts restaurants i botigues estan tancats, com ens va passar a Ballater, suposem que és per l'epoca de l'any en què estem.












Com que aviat ho tenim tot vist, aprofitem per anar a fer una cerveseta en un pub, com a curiositat comentar que al lloc on vam anar abans de les 18h no serveixen alcohol, i vam esperar-nos deu minuts perquè ho fossin i poguéssim prendre unes beers.

Següent etapa: Escòcia VII: Illa d'Skye

25 d’octubre de 2015

Coquetes de musli amb mel

Avui us porto un esmorzar ideal per al cap de setmana, unes coquetes de musli per començar el dia amb energia i bon sabor de boca. El musli és una barreja de cereals, fruits secs i fruites seques. Jo n'he utilitzat un d'ecològic endolcit amb xarop de blat de moro i que porta flocs d'avena, blat i civada, panses, cornflakes, ametlles i avellanes.






Ingredients (2-3 persones):
75 gr de farina
1/3 c/p de llevat químic
1 polsim de sal
125 ml de llet
1 ou M
1 c/g d'oli de girasol + una mica per la paella
1 c/g de iogurt natural
70 gr de musli
mel

Passos a seguir:
En un bol tamisem la farina, el llevat i la sal. Hi afegim la llet, l'ou, l'oli i el iogurt i ho batem fins a obtenir una pasta homogènia. Hi incorporem el musli i ho deixem reposar 5 minuts.
Untem amb una mica d'oli una paella o planxa i l'escalfem a foc mig. Deixem caure cullerades grans de la pasta i la coem un parell de minuts per cada costat o fins que vegem que estan daurades.
Les servim regades amb mel.

Jo he fet la meitat de la recepta, però si sou més colla o sou de molta gana podeu doblar-la, que és tal com la vaig trobar al llibre 1 masa, 100 tortitas y gofres, quin deliri de llibre!


19 d’octubre de 2015

Sobrassada vegetal

Fa uns dies vaig veure aquesta recepta de sobrassada vegetal en un grup de cuina que segueixo a facebook. No és el primer cop que en veig però mai li havia fet massa cas. Aquest cop, però, després de llegir els comentaris de la gent que deien preferir la normal enlloc d'aquesta sense haver-la provat em vaig picar i al cap de 2 minuts ja estava a la cuina amb els ingredients davant.






He de dir que el resultat és sorprenentment similar a la sobrassada tradicional, feta no vull saber com perquè sinó segur que deixaria de menjar-ne, i per dos cops l'any... ;-). Us animo a provar aquesta proposta vegetal i comprovar-ho vosaltres mateixos.

Ingredients (2 racions):
100 gr de tomàquets secs hidratats 
30 gr de pinyons
50 gr d'oli d'oliva
1 c/p de pimentó vermell de la Vera
1/4 c/p de pebre negre mòlt
1/2 c/p d'all deshidratat
2 gr de sal 
1/2 c/p de xarop d'atzavara

c/p = cullerada petita, de les de cafè

Passos a seguir:
Si utilitzem tomàquets secs cal deixar-los en aigua durant 4-5 hores per tal que s'estovin. Els que ja van en pot i hidratats en oli estan preparats per a utilitzar. 
Per a fer la sobrassada només cal ficar tots els ingredients dins la picadora, pot de la batedora o processador d'aliments i triturar-ho tot fins a obtenir una pasta homogènia.

Podem conservar-la en un pot tancat a la nevera fins a 10 dies i la podem utilitzar com a base per a entrepans, per acompanyar un plat de pasta o per fer unes espirals salades de pasta de full, entre moltes altres coses.

Us animeu a provar-la? o us quedareu amb el dubte?

Recepta extreta de: Hazte vegetariano

18 d’octubre de 2015

Escòcia V: Ballater - Fort Augustus

Ballater - Nairn - Inverness - Drumnadrochit - Urquhart Castle - Loch Ness - Fort Augustus (171 km)

Després d'un bon esmorzar al Inchgeal Lodge carreguem el cotxe i continuem direcció nord, avui si que entrem a les highlands pròpiament dites. El nostre primer objectiu és Nairn, que està a 100 km, així que agafem la carretera A939 coneguda com una de les rutes amb cotxe més boniques d'Escòcia.

Els primers quilòmetres ens sorprenen amb un paisatge sense massa vegetació i força àrid, on sembla que hi viuen ben a gust els grouse i els faisans salvatges que parem a fotografiar.





Un faisà salvatge


Un grouse



Continuem a la mateixa carretera, que creua el Cairngorms National Park i fem una parada a Grantown on Spey, un poblet tradicional de les terres altes amb comerços d'allò més tradicionals i situat al costat del riu Spey, el segon més llarg i el més ràpid de tot Escòcia, important per a la pesca del salmó i per la producció de whisky. Si sou aficionats a aquesta beguda o simplement us ve de gust, aquesta és la zona on poden visitar-se les famoses destil·leries, visita que nosaltres hem sacrificat perquè no ens agrada i no ens feia especial il·lusió.










Donem una volta i aprofitem per prendre fer un tea break amb scone inclós, què bons que són!





Continuem fins a Nairn, un poblet de pescadors situat a l'estuari de Moray, el més gran d'Escòcia. No visitem el poble, sinó que anem directament a la platja ja que és un dels llocs més importants del Regne Unit per l'albirament de dofins i balenes, tot i que nosaltres no vam tenir aquesta sort... potser hauríem de tornar-hi ;-)

Tot i això gaudim d'un passeig agradable per la platja amb un sol espectacular.










Decidim seguir fins a Inverness, la capital de les Highlands, i dinar allí. Al planificar el viatge vaig dubtar si arribar-hi o no perquè molta gent la descrivia negativament, però després d'haver-hi estat jo crec que si estàs per la zona si que val la pena visitar-la un parell d'hores.

Aparquem i dinem un sandvitx ràpid en un banc davant del riu, de la mateixa manera que ho fa molta altra gent. M'agrada aquesta costum que tenen d'aprofitar i sortir al carrer a menjar i més amb el bon temps que està fent. La part bonica d'Inverness es concentra al costat del riu, així que baixem per una riba i pugem per l'altra i així veiem el castell i la típica imatge del pont amb l'església, a més d'una zona residencial que té molt encant.

El castell d'Inverness no va tenir mai rei, va ser pensat com a presó i avui en dia allotja els jutjats municipals.





La "postal" d'Inverness


Quin luxe viure aquí...



Inverness, que en gaèlic vol dir la boca del riu Ness, està situada just a la desembocadura d'aquest riu i a només 20 km del Loch Ness, famós pel mite del monstre Nessie

Aquest llac és la massa d'aigua més gran de la rasa geològicament coneguda com Great Glen, que discorre des d'Inverness fins a Fort Augustus. El canal de Caledonia, que enllaça el mar a ambdós extrems del Gran Glen, utilitza el llac Ness com a part de la seva ruta.

Forma part de la sèrie de llacs d'Escòcia que varen formar-se per les glaceres durant les anteriors glaciacions. És el segon llac més gran d'Escòcia per àrea de superfície, però a causa de la seva gran profunditat és el de major volum. Conté més aigua dolça que tots els llacs d'Anglaterra i Gal·les junts. 

Sortim d'Inverness per la riba oest i ben aviat no podem resistir la temptació de parar en un dels moltíssims petits aparcaments que hi ha entre l'estreta carretera i el llac. En aquest primer tram baixant per unes escales es pot arribar just fins al costat de l'aigua.






Seguim fins a Drumnadrochit, un poble de 800 habitants envaït pel monstre del Loch Ness. Aquí hi ha el Loch Ness Centre & Exhibition a més de moltes botigues de records i regals de temàtica Nessie. A l'oficina de turisme hi trobem els imants més bonics, divertits i bé de preu que hem vist fins ara, així que decidim aprofitar i fer la compra de souvenirs per tothom i una cerveseta fresca per nosaltres.





A poc més de 2 km tenim la següent parada, el castell d'Urquhart, un altre castell en ruïnes en un enclavament privilegiat. Decidim no pagar les més de 7 lliures per persona de l'entrada perquè ens sembla més bonic veure el castell i el llac des de dalt a l'aparcament que el llac des de dins del castell...






Seguim una mica més i arribem a la última destinació del dia, Fort Augustus. Amb només 500 habitants és un punt clau del canal de Caledonia, ja que és aquí on les embarcacions que hi naveguen pugen i baixen 13 metres per una escala de cinc rescloses consecutives.










Passegem fins a la principi del Loch Ness per la part sud, com gairebé tots els dies tenim la sort de gaudir d'aquests indrets de forma privilegiada, nosaltres sols.








Després d'un altre dia intens ens dirigim al nostra allotjament d'avui, el Netherwood B&B, on en Malcom, la Pat i els seus dos gossos ens donen una càlida benvinguda i ens pregunten si volem alguna cosa especial per esmorzar al marge de cereals, torrades, melmelades, fruita fresca, cafè i te... no, no necessitem res més!

Després de parlar durant uns minuts ens retirem a la nostra habitació a descansar, dutxar-nos, menjar una mica de fruita i aviat a dormir.



Font: Netherwood B&B web.